Sortida a Nusa Dua

Avui hem decidit anar a veure Nusa Dua, la part sud-est de la illa, si ho mires al mapa, el sud fa com una petita península i és la part on hi ha la majoria de resorts. Per això creiem ke deu ser un lloc guapo. 

Nusa Dua

Primer hem fet una mika de surf aki a Canggu, a la part on estem nosaltres i ben dinat sortim cap avall, el camí és per una espècie d'autopista, ke és la principal. Quasi sempre es fan servir les mateixes carreteres per anar a tot arreu, i després petites secundàries però n'hi ha pokes. Tardem uns 50 min en arribar, quan ja hi arribem hi ha com una gran entrada on hi ha policies i ens pregunten on anem, diem que a fer una volta i ens deixen passar, aki tot és diferent tot està net, súper ben ajardinat, akest és el Bali de les revistes, akí dins hi ha tots els hotels de luxe i és un altre món. Fem un tom amb la moto i finalment arribem a una platja molt guapa, on aparkem les motos, caminem una mica i trobem com un parc ple de caminets, gespa i rodejat de mar, amb penya-segats no gaire grans però és un lloc molt espectacular. Ens fem algunes fotos i observem a uns pescadors lokals ke van caminant per sobre l'escull on hi ha poca profunditat i llençant una petita red, no sabem exactament ke agafen, però bueno es guai observar-los amb els seus barrets típics, ke són com de palla amb forma cònica (com els de les pel·lícules del vietnam). Seguim passejant pel park. 

Hi ha un petit temple, aki a bali hi han milers de temples, n'hi han a tot arreu inclús al mar, ens apropem a un raconet i veiem una platja a lo lluny, davant nostre, a l'altre banda d'un golfet on ens trobem, on hi ha tots els resorts. Tots els hotels per la part del darrera tenen un tros de platgeta amb les seves tumbones increïbles, els seus parasols blancs, els llits balinesos de 2x2 a la sorreta, en plan marajà... És maku però no té res a veure amb el ke nosaltres esperem del nostre viatge. 
Tornem a les motos i decidim anar a veure un altre tros de per allà la zona. 




Arribem a un lloc on a la platja de fons d'escull, per cert magnífica amb aigua transparent i rodejada de verd, s'hi troba un vaixell gegant de càrrega ke devia kedar embarrancat en alguna tormenta suposem, la veritat és ke és espectacular només hi ha un pam d'aigua i som a cent metres de la sorra, seguim indegant per allí i arribem a un lloc súper volcànic on trobem uns penya-segats molt castigats per l'oceà, han construït una espècie de pèrgoles per fer de mirador ben bé al cantó, hi ha un forat on amb un dia trankil el mar hi pica amb una força descomunal, l'aigua surt disparada 4 metres per sobre nostre, en el vídeo surt. 
Després de gaudir d'això una bona estona pensem ke ja és hora d'anar tirant i la nostra sorpresa és kuan arribem a la moto i ens han fotut, a mi i al Jou, els cascos "putadíssima!!" els buskem per allí pero no hi ha èxit, és una feina perkè tenim un bon tros fins a casa per l'espècie d'autopista i hem d'anar sense "no ens els roben en els pitjors barris de la illa i ho fan a pijolàndia". 

Nusa Dua

Bueno doncs res, agafem les motos i gas, kuan ja havíem fet un bon tros i ja estàvem a l'alçada de Kuta, la ciutat ke més coneixem, decidim buscar una botiga de cascos i comprar-ne un parell, però en un cruse de sobte un policia al mig de la carretera, ke ja ens havia vist de lluny, ens atura i ens diu ke sense casc multa. Ens demana el carnet de conduir, li donem i com akell ki diu ni se'l mira, nosaltres amb el nostre anglès "de pa sucat amb oli" li explikem lo succeït i ens diu ke sí però ke clar aviam com ho podem solucionar mentre discretament es frega la butxaca, nosaltres el cassem de seguida "vol pasta" ja ens ho havien dit. I res, li diu al Jou, ke es qui dur els calés, ke l'acompanyi a una espècie de garita ke té, el Jou va per treure la pasta kuan el poli li diu eEeeee tranki, vol els cèntims molt discretament per sota la taula! Primer el jou li va oferir 50.000 rupies i ell li va dir ke no, ke més! en Jou li va oferir 100.000 (ke són aproximadament 8 euros) i ell li va demanar 200.000 però en Jou li va dir ke no en tenia més i al final ho va acceptar, "bueno malgrat tot encara hem sortit prou bé" i ens ha deixat seguir com si res, "ufff!" avancem cap al centre kuan de sobte per la direcció contrària a la nostra, ens creuem amb un altre poli motoritzat, "buaaaaa" accelero a tope, el Gerard no s'ha empanat i em fa tap, l'avanço i segueixo a sac, no sé si ens segueix però per si de kas, arribem a un cruse bastant gran i el semàfor està en vermell, no me'l vull saltar i em paro, i efectivament en poc arriba el poli ke venia a saco apartant i eskivant el trànsit. Ens fa parar a un costat, nosaltres ens fem els bojos, no l'haviem vist, i doncs res li explikem lo ke havia passat, li diem ke ens acaba de parar el seu company i el tio romia una mika i diu" follow me", el seguim i ens diu ke sobretot no intentem escapar repetint reiteradament "follow me eeee follow me" ens porta a una botiga de cascos, ell entra el primer i en indonesi li diu al noi de la botiga ke nosaltres necessitem uns cascos, li pregunta el preu en indonesi i a nosaltres ens diu ke valen 150.000 rúpies cadaskun "tinc la sensacio ke el poli ens presiona; perkè ens el pillem si o si "mirem varios models i finalment ens decidim per uns, els paguem, gràcies i marxem. Curiosament el policia ens despedeix i torna a entrar a la botiga mentre nosaltres ja tirem, estem segurs ke li va dir en indonesi per poder-hi sumar la seva comissió, a més el noi de la botiga es veia acollonit, molt serio i en cap moment es va dirigir a nosaltres, "ja veus com va la llei per akí, és com si fóssin polítics espanyols a la asiàtica!!! I res vam anar cap a casa i un dia més al sud-est asiàtic.