miércoles, 19 de octubre de 2011


Avui és 13 d'octubre i explicaré una mika com han anat els últims dies, ja us vaig dir ke vam estar amb els "grandes " i vam anar de farreta, però hem fet moltes coses més. 
En primer lloc vull dir ke tenir amics com ells és un luxe en els temps ke corren, des d'aki els hi vull agraïr i dir lo molt ke me'ls aprecio i ke aki sempre tindran un bon amic. 
Doncs res, hem estat amb ells a Tanah lot ke és un temple situat al mar, en un illot ke hi ha, i des d'on diuen es pot veure una de les millors postes de sol de Bali. És una pedra gegant situada a uns 40 m de la costa ke amb la marea alta keda incomunicada, totalment rodejada d'aigua i kuan la marea baixa es pot visitar caminant encara ke al temple no es pot entrar. La llàstima és ke amb ells no hem pogut anar fins al temple ja ke ens hi em trobat a les 6 de la tarda ke ja es feia fosc i a sobre hi ha núvol ke tapa la posta, però això no és res ke no es pugui solucionar fent una rondeta de birres amb els amics i passant una bona estona, però de seguida ens hem hagut de despedir ja ke ells al tenir un viatge organitzat no paren de tenir compromisos, sinó és un sopar, és una excursió i sinó un aperitiu, així ke ens despedim i kedem de veure'ns l'endemà al seu hotel.
El seu hotel es a Nusa dua, agafem les motos i els hi anem a fer una visita, agafem la Sunset ke es la carretera més gran ke es pot trobar per aki, seria l'autopista d'aki encara ke res a veure amb lo ke coneixem com autopista. Quan arribem veiem ke estan en un hotel de luxe, és molt gran amb uns jardins molt guapos, una picina genial, i a part té tota classe de luxes. Nosaltres anem a la nostra i inspeccionem tot l'hotel fins trobar la seva habitació, la 1304, però ara resulta ke no hi son encara, no han tornat de la excursió diària i decidim esperar-los a l'entrada veient uns valls tradicionals. Finalment arriben i els acompanyem a l'habitació, és guapa, lo ke els hi han posat l'aire acondicionat a tope i està glaçada... ells es fan una dutxa i anem a fer unes birres "ke raro oi?", mirem a l'hotel, però una mitjana val com 4€ i decidim anar a un bar porai fora dels complexos. Som 5, trukem a un taxi i primer es fa una mika el ronso pero al final accedeix a dur-nos, aki és normal anar apilats en els vehicles. En el primer bar el fem parar i baixem, no se kuan volia cobrant-se, però el Rouk li diu ke o a la mitat o res i al final el taxista accedeix, aki és així constantment. Entrem en un bar i fem unes rondes i uns riures, estem una estona i després ens separem ja ke ells tenen compromís "per variar", kedem per l'endemà ke vinguin allà on som nosaltres a Canggu i fer una jornada de surf.
Nosaltres marxem i de camí passem per davant un Kentucky fried chiken i decidim entrar, cosa ke ja hem fet varies vegades i ke ens encanta... ens mengem unes "winks", troços de pollastre arrebossat cruixent i picants "ja no podem passar sense picant, ja som balinesos "però al sortir passem per davant del mc donald's i no podem evitar entrar a fer unes doble cheese burguers i uns nuggets "no ens mola fer curt" jajaja. Un cop ben tips cap a casa i a dormir.
Havíem kedat a les 10 i ens estem esperant davant del Deus, un hotel aprop de casa nostra, estem fent vida balinesa, estem estirats en una espècie de parda de bus però ke és com una tarima, i on tot el dia hi veus lokas geient i esperant no se ke!!! 
Al vol de les 11:30 apareixen, resulta ke el gran senyor i el earl no van poder resistir la tentació de sortir i han arribat al vol de les 9 a l'hotel "ke grandes" i després el trànsit balines, ja se sap, però han vingut i això és lo important. 
No fa gaire bon dia, i a sobre les onades són una merda, petites i desordenades, desde ke sóc aki cap dia havia estat així, però això no ens desanima i seguim amb lo previst. Lloguen unes taules a un xiringuito per uns 4 euros, i cap a l'aigua, entrem tots, jo em kedo amb el Rouk i els demés entren una mika més a l'eskerra. El Rouk, com diu ell, és un nadador una mika patós i jo ho confirmo!!! Ens costa entrar ja ke està molt remenat, però el medris de seguida agafa una espumilla i s'aixeca i tot buaaaaa!!! Ja ha triunfat!! cansat i encara una mika tocat del dia anterior, decideix sortir, ja ho té tot fet! la resta seguim intentant, després de una bona estona ja kuasi al sortir, en un punt on estava bastant fort pillem tots unes orilleres ke ja ens duen fins la sorra i sortim. 
Encara keda una estona del lloguer i el Jou, el Earl i jo tornem a entrar a pillar lo ke puguem i finalment al rato sortim. 
Decidim anar dinar a un lloc molt guapo, on anem nosaltres normalment, primer anem tots a casa nostra a fer-nos una dutxeta, els hi ensenyem i els hi mola "no és el Melià però no està mal". Arribem al Green room on fem un tiberi important i ens relaxem una estona. Els hi encanta el lloc com a nosaltres i després volen fer unes compretes a kuta, regals sovenirs etc... és un caos, anem botiga per botiga i el regateig és constant, en una d'elles inclús el tio, al final d'1h allà ,quasi ens mata, s'ha posat com una moto, però al final hem fet les compres i cap a casa. L'endemà ja marxen i anem a l'hotel a despedir-nos, ha estat una breu visita en el nostre viatge però molt reconfortant i ke ens deixa amb molta energia positiva per seguir amb el viatge .
Ara ja hem tornat una mika a la normalitat, portem un parell de dies fent surf matí i tarda, la veritat és ke és un luxe i més estic en ratxa, estic agafant moltes onades i bones, tornem a estar amb la trankilitat i el relax de no haver de fer res.
Hem rebut un missatge de la Carla, una noia de llinars ke és amiga del jou i ke ens ha donat molts consells i recomanacions abans de venir perkè ella ja havia estat a bali altres cops. En el miSsatge ens diu per kedar a un lloc a les 8 del matí on volen fer surf ella i el seu novio, nosaltres no sabem on és i com ke és difícil comunicant-se, ja ke només ho podem fer kuan tenim wifi, doncs imtentem trobar el lloc, preguntant i agafant carreteretes i caminets... finalmet el trobem, el Jou estaà una mika emprenyat perkè passa l'estona i no els veiem, li dic ke tranki ke no passa res, sinó entrarem nosaltres a l'aigua en algun punt i a disfrutar, però de sobte apareixen ells amb la moto, yeaaaahh!!! 
Per fi ens hem trobat, ens presentem i la Carla ens presenta al Carlos, el seu novio. Fetes les presentacions entrem a l'aigua amb ells, entrem a un pico ke es diu Sand bar, és una onada ke té una part d'eskerres i una dreta molt guai, ens posem a fer la dreta i només entrar en pillo una, "guau!" com mola, estem allà un parell o tres d'hores, la veritat és ke amb ells molt bé, semblen molt bona gent, la Carla ja m'ho havien dit i a més tot el ke ja ens havia ajudat, però el Carlos ens ha caigut molt bé. La Carla surt primer de l'aigua i nosaltres al cap de 5 min, mentre ens apropem a la sorra ens fa gestos i al sortir ens diu ke hi ha hagut un terretrèmol, ke s'ha mogut tot i la gent a començat a sortir de les cases i els bars corrents. Alucinem! a l'aigua no s'ha notat res, i ens en anem a fer uns sucs tot comentant la jugada. Després al marxar els seguim fins a casa seva per saber on és, ke per cert és molt a la vora de casa nostra i ens proposen anar a la tarda a Balangan, a una platja molt guapa a fer una volta i veure akella part d'alla en la ke no hem estat, accepetem de bona gana i ens en anem a fer una dutxeta a casa i a dinar uns mie goreng per variar. 
Kedem al cap d'una hora a casa seva. Anem cap alla, hi ha una horeta de cami i a l'arribar flipem, és molt guapo, hi ha tot de warums (cabanyes lokals on allotjar-te o menjar) al costat de la platja i uns penyassegats molt grossos. La terra és blanca i la marea baixa deixa veure tot d'algues al damunt de les pedres ke sembla un camp de gespa. Fem unes birres en un dels warums i la sensació és genial, és com ser al paradís, surf, platges magnífiques i en una cabanya fent una cervesa amb els amics, és indescriptible "maravellós" encara ke m'encantaria poder-ho kompartir amb la mariona, ja ke per a mi no pot existir un paradís sense ella. 
Quan acabem de fer la cervesa anem a fer un tom i ens expliquen els punts on es fa surf per allí, són alguns dels més emblemàtics de bali i del món. On som nosaltres hi ha el de Balangan, el seguent cap el sud Drem land el proper Binguin, imposibol, Padang padang i finalment Uluwatu
Veiem la posta de sol i kuan ja marxàvem decidim fer una parada a Jimbaran, al merkat del peix, on hi ha totes les parades amb els productes a la vista. Els tries i te'ls cuinen allà, per la part de darrera del mercat hi ha la platja i totes les taules per sopar, és preciós, està bastant ple i hem d'agafar una taula a ran d'aigua, però l'inconvenient o no és ke la marea està pujant i en breu soparem dins l'aigua.
Ens és igual, inclús ens fa patxoca, triem una mica de tot peix, gambes, calamars, etc... Ens assentem i mentre esperem l'aigua ja ens arriba, ens mulla els peus, però és agradable.. Al cap d'una estona ja ensa arriba per sobre els tormells, nosaltres ens fem un fart de riure i anem fent broma, però finalment ve una onada i quasi se'n du la taula i tot, ens mulla fins i tot la roba i finalment decidim canviar de taula per una ke està una mica més amunt. 
Ens duen el menjar i està boníssim, fet a la brasa i ens posem com el kiko... em kedo amb la sensació de ke ha estat un dia perfecte, el Carlos hi la Carla són uns tios genials, la veritat és ke em cauen molt bé i se'ls hi nota ke estan molt bé, comparteixen la passió del surf i la de viatjar, i és algo ke desprenen, una energia positiva brutal... em fan una mika d'enveja sana, ja k jo tambe voldria tenir aki a la Mariona. 
Doncs res així ha estat el dia d'avui i espero ke en vinguin molts més com akest.

No hay comentarios:

Publicar un comentario