10

Els dies passen i no volem perdre'ns res, estem tot un grupillo molt guai i decidim fer surf als matins i fer cosetes durant el dia, avui anem a Ubud, un poble al centre de la illa. Agafem les motos i amunt! el viatge és un plaer, fem curses entre nosaltres i cada semàfor és una parrilla de sortida, l'aire, el sol i el paissatge, acompanyat de un grupillo de colegues, és com una sensació de volar.

Un cop allà decidim anar a veure el "monkey forest", un park on hi ha mikus en llibertat, comprem les entrades i valen 10.000 rupies cada una, encara no ho havia dit però el Ginés i el Rubén són uns mega cracks del regateig, sobretot el Rubén, mai es dóna per vençut i a més ho fa amb gràcia, per això els hi diem els pirates i aconseguim 6 entrades al preu de 5. Dins, és un park on també hi ha un temple i està ple de monos, els hi pots donar de menjar i se t'acosten i et pugen, és molt xulo i el paissatge en mig d'arbres i de plantes et dóna serenitat, ens fem fotos i passegem. 

El Gerard en un tram estret a la vora d'un riu li passa un mono bastant gros pel cantó i només se li acut  tocar-li la cua amb el peu, el mono es gira emprenyadíssim, ensenyant uns ullals gegants i se li tira a sobre com un boig  agafant-li la cama per mossegar-lo. Per sort, el Gerard és més ràpid ke el mono i es pot escapar, però vaya careto li ha kedat!! 

Acabem de fer la volta i anem a veure els camps d'arròs, també molt típic de Ubud , agafem les motos i cap al nord perkè estan una mica a les afores. A mida ke pugem muntanya cada cop fa més fresket i això s'agraeix. 

A l'arribar ho trobem de seguida, han muntat com uns miradors i tot de botiguetes. És super comercial, però les vistes son magnífiques, gaudim una estona i decidim dinar per akí disfrutant del paissatge. 

A l'acabar ja tirem avall abans ke es fagi fosc ja ke tenim 1:30 h de camí i si tenim 30 min encara ke sigui, entrarem a surfejar. Baixem a saco però amb precaució, i sí, tenim temps d'entrar a l'aigua i disfrutar d'una posta de sol, al damunt de la taula de surf. 

Després d'un dia de moltes voltes, ara és un moment de pau i trankilitat !!!

9

És 27 d'octubre i els últims dies han estat molt bé. La Carla i el Carlos ja fa uns dies ke van marxar cap a New Zeland,  realment els hi estem molt agraïts per tot, tant abans del viatge com durant, personalment crec tenir dos bons nous amics. 

Per despedir-nos, hem kedat per esmorzar a un bar al ke anem sovint a fer algún suc després de fer surf, i a l'arribar només hi havia la Carla, el Carlos ha anat a buscar dos colegues de Barcelona ke van arribar la nit anterior. Demanem, i de seguida arriben ells, és una despedida multitudinària,  som 8 catalans, "només falta el pa amb tomàquet". Ells es diuen Ginés i Rubén, són de la capital i semblen bona gent. Esmorzem, xerrem i finalment ens despedim, el seu vol és a la 1h i a les 10:30 els ve a buscar el taxi, és guai haver compartit part del viatge amb ells, els hi desitjo el millor. Fem una mica d'amistat amb els recent arribats i kedem en veure'ns aviat, ells estan al Villa Serenity, on vam ser nosaltres al principi, i tenen tres nits d'hotel, però els interessaria trobar algo més econòmic. Nosaltres els oferim ke vinguin al home state on estem , "més economic i molt millor " i kedem ke ens direm algo per waths app. 

Els dos dies següents fem surf, mengem i ens relaxem, però no ens posem d'acord amb ells, kuan ells tenen wifi nosaltres no i així successivament. Al final els anem a buscar a l'hotel perquè sabem on són i ke se'ls hi acaba l'estància, i si són colegues del Carlos són  colegues nostres. Kedem per anar a sopar i ensenya'ls-hi el nostre apartament, al sopar els comencem a conèixer més i la veritat és ke semblen molt bons  tios  i compartim bastantes aficions. 

L'endemà anem a fer surf tots junts i està guai, l'apartament els hi mola molt i vénen cap allà. Ara ja som 6 catalans a la casa i això mola!!! Estem fent una bona amistat i ara si ke ja puc dir ke som bons amics i ke em cauen "de puta mare!!!! " 

Al dia següent, ens expliquen ke a l'avió van conèixer a una parella de Tarragona, i ke si hi ha lloc els hi molaria venir, ho preguntem a la Waian, i diu ke si però només una nit perkè l'habitació la té emparaulada per l'altre dia amb un alemany. Així ho han fet, han vingut i han estat amb nosaltres un dia, ja som 8 catalans a la casa, nosaltres, el Claudi, el Rubén i Ginés i finalment la parella, el Javi i la Mercè. 

L'endemà tenim pactat amb un pescador lokal una sortida amb les seves barques, per veure com pesken a Bali. Són les 5:30 del matí i ja estem arribant a la platja on hem kedat. El pescador ja està amb la barca apunt per tirar-la a l'aigua i és arribar i moldre. Són dues barques ke semblen canoas, una pel Ginés i el Rubén i l'altre per nosaltres, l'hem d'aixecar i ficar-la al mar corrents entre les series d'onades. És guai, la canoa nostra va al mínim de flotació, no s'enfonsa de miracle, avancem lentament amb un motoret petit fins una boia. Allà el pescador comença a recollir la red ke té posada i treu una llagosta i algun peixet, al cap d'una estona  treu una altra llagosta i kuan acaba la torna a deixar lentament al mar mentre el Gerard fa avançar la barca lentament amb el rem. És molt  distret observar com ho fan i la vista i el paisatge espectaculars, el sol surt poc a poc i estem rodejats de petites barkes de pescadors treballant, crec ke l'experiència val molt la pena, el pescador ke ve amb nosaltres va treient          alguna cosa,  però no té gaire sort, pel contrari, el ke va amb els dos " lokos " treu moltes llagostes i està super content, ells el comencen a engrescar i comencen a fer el boig amb la canoa, li deixa conduir al Ginés, ke no para de fer el boig, trompos, curves, una mika de tot. El nostre pescador treu un peix bastant gros, i fa el gesto perkè el Jou ke està al seu costat, el desemboliqui de la red, el Jou sense cap problema agafa el peix per treure'l i fot un bot, és un peix ke fa descàrregues elèctrikes, el pescador comença a riure i no pot parar, li ha fet de broma i ens fem uns bons riures. 

Després de pescar i de fer un tom tornem cap a la platja, a l'arribar ens esperan tot de dones ke agafen el peix, el trien i netegen la barca pel dia següent, ens esperem una estona a la sorra observant com arriben altres barkes i com netegen i pesen el peix, en breu ja arriben els lokos. Per entrar a la platja, els pescadors han d'observar les onades i entrar en mig de la sèrie, però el pescador ke va amb ells està tot espitós, akets l'han accelerat i no paren de dir-li, vinga, vinga!! amb la onada i el tio tot motivat accelera amb una 

onada, com si fes surf, quan la barca toca la 

platja, per darrera s'aixeca una onada bastant forta ke la creua i la posa paralel·la a la platja i seguidament arriba l'altre  ke l'aixeca fins el punt de kuasi tombar-la,  tots ens kedem flipant i el Rubén i el Ginés  quasi es foten una galeta important, el pescador ke venia amb nosaltres, corre cap allà i intenta aguantar la barca i col·locar-la bé. El Ginés baixa i la onada ke venia li fot un cop a la barca,ke  li passa pel cantó de la la cama i si l'arriba a enganxar li arrenca. 

Al final els ajudem i entre tots aconseguim treure-la de l'aigua, s'ha trencat un dels braços laterals, però bueno tots estem bé i això es lo important. El pescador ens regala una bossa amb un pop, dos llagostes i un parell de peixos. A l'arribar li donem a la dona del home state on som, i ens ho cuina , a l'hora de sopar ens deleitem d'un bon pop i unes llagostes i el peix els hi regalem als de la casa, els" lokos piratas" treuen unes ampolles de vi, ke akí són difícils de trobar i molt cares, i és un sopar perfecte després d'un dia de pesca, i compartit amb les millors persones del món per fer-ho, som un grup i ara ja tenim una amistat per sempre, no es pot demanar més.

8 Avui es 17 D'octubre i seguim avançant, akests dies hem fet surf i visitat platges. Fa 3 dies vam baixar a veure Binguin al sud-oest de la illa, vam aprofitar per veure la mítica padang padang i vàrem disfrutar molt. A l'arribar ja es quasi l'hora de dinar i fem una cervesa en un warum, ke està al davant de l'aigua i tenim la gent fent surf a uns 20 m de nosaltres, és un luxe de lloc, estem tan bé ke finalment decidim dinar aki. Coneixem una parella de santander, bona gent, i xerrem una estona amb ells compartint impressions. Ells ja marxen avui i tenen una mica de nostàlgia, però diuen haver estat molt a gust, ells marxen, ens despedim i al rato apareixen uns altres espanyols, són canaris i també estem una bona estona amb ells. Ens dónen la direcció de varios llocs on anar i estem una bona estona fins ke ja volem tornar cap a casa, els hi donem les gràcies i ens despedim.

El dia seguent ens llevem, i jo i el jou anem a veure una competició de surf ke fan aki, a una platja ke es diu Eko beach, hi estem una estona però després ens enrecordem ke avui hi ha moto gp, el gran premi d'austràlia i decidim anar a veure'l a casa i així aprofitar i dinar. 

Mentrestan estem tots tres tirats al llit veien les motos, piquen a la porta, obren, i és un noi tot suat amb cara d'espantat ke ens diu "sou de Barcelona?" li diem ke sí, i li canvia la cara, com si hagués vist el cel, ens explica ke en un rampell de passió va decidir marxar a Bali, i ke duia 2 dies sol a Kuta, ke havia estat un infern i ke si es podia acoplar amb nosaltres. Lo primer ke he fet ha estat obrir-li una birra congelada i dir-li ke es trankilitzés, portava tres kilòmetres caminant amb tot a sobre i tenia una cara d'angoixa i d'estressat... m'ha donat mil gràcies i ens ha explicat ke es diu Claudi, ke és de vilassar de mar, té 24 anys i li encanta fer surf. Volia fer un viatge per desconectar i meditar, i aki està, a tots ens ha recordat una mika a nosaltres els primers dies, i ell a sobre va sol. L'hem convidat a dinar, " un paket de mie goreng com no!!!" i està súper agraït. Li hem dit ke pot venir amb nosaltres fins ke vulgui i ke ja té tres nous amics. 
Ben dinat anem tots a la platja a veure com està el mar, està molt fort i no volem entrar, però ell domina bastant i ens insisteix i ens diu ke ell ens fot un cable. Al final jo i el jou accedim, entrem però jo al rato surto, està molt picat i no pillo res, ell en pilla vàries i el Jou alguna, però al cap d'un rato també surten, està fort.

Al plegar diem de passar a veure al Carlos i la Carla per casa seu, hi son i els hi presentem al Claudi, xerrem una estona i kedem per fer una birra abans de sopar a una festa ke fan al Deus, per el repartiment de premis de la competi de surf. 

Ens dutxem i anem cap allà, ens trobem tots allà, inclús un noi amic de la carla, el marc, i un pureta de madrid, l'antonio ke tindra uns 50 anys, competia i a ha arrivat fins les semis, està amb la seva dona i dos nens akí a bali. 
La festa està molt guai però decidim pirar per demà anar a fer surf a Medewi a uns 80 kilometres d'aki, i ens hem de llevar a les 6, tenim unes 2 h de moto... i així ho fem!

L'endemà a les 7 ja som a la porta per pirar, jo i el jou anem un moment al wifi, per descarregar al mòbil el plànol pel gps, i al tornar cap allà ens kedem sense benzina, però per sort a 20 metres d'una benzinera domèstica, ens trobem tots i sortim a fondo cap a Medewi. Anem allà perkè una amiga de la Carla li ha dit ke kuan el mar està molt fort, allà no creix tant i es pot surfejar amb menys nivell. A l'arribar, veiem ke és una platja de pedres i la onada esta genial, és grandeta però no monstruosa. Decidim esmorzar en un warum... i a l'aigua! el gerard es keda a la sorra, no ho acaba de veure clar i ens guarda totes les coses, la onada és de eskerres, com la majoria a bali i al jou li va perfecte ja ke és goffi, però bueno, la resta també ens conformem. El Claudi en pilla moltes, jo no pillo una merda, no sé kè passa però no les llegeixo bé, o entro abans o vaig tard, amb la bona ratxa ke duia akests dies ara en porto dos de merda, no agafo res. Sortim i jo em kedo una mika rallat, anem a dinar però estic pensant en tornar a entrar jo sol, sense dinar, però em dónen ànims i em diuen ke dini, agafi forçes i després entri. La veritat es ke estem súper bé i una mika ja em calmo, fet i futut ja és tard i diem de pirar. La Carla i el Carlos reserven hora per anar a fer-se un massatge i decidim apuntant-se... a l'arribar, una dutxa i cap allà, els massatges diuen ke són un dels plaers de Bali i portem aki un mes i encara no els hem provat! ens diuen ke és un lloc una mica més car però ke és de molta qualitat. 

Aki fan massatges a tot arreu però clar no saps, i molts són del rollo happy end i clar, és xungo triar si no et recomanen. 

Anem cap allà, ells ja hi han anat altres vegades i diuen maravelles.. a l'arribar, el Carlos ens dóna algus consells, ens diu ke al final ens oferiran una dutxa i ke diguem ke sí, ke entra en el preu i ens diran si volem algo de veure, ke provem el ginger te, ke està boníssim i finalment ke si ens molen els massatges forts li diguem al tio "strong massage" i fliparem, i entrem cap dins. El lloc mola catxo i ens entren cap a dins, mentre pujo una escala li dic al tio, strong massage i ell em diu ok ok! em porta a una cabina individual i em dóna una clau de takilla i em diu ke em kedi en calçotets i deixi la roba a la takilla. Ell surt i kuan torna em tapa amb el llançol i venga... 1,5 h de massatge de tot el cos! ho fa súper bé però veig les estrelles, m'enrecordo del carlos unes quantes vegades, el tio apreta a muerte i fot un mal brutal... això sí, et deixa com nou, és una passada i finalment la dutxa bullint i el te fantàstic. És increïble, com estar al cel, i tot per 10 €! mika en mika estem gaudint de tot lo ke ofereix aketa terra i no es pot descriure amb paraules.

Ara mig desmanegats, però a la glòria, decidim anar a fer unes pizzes gegants a un lloc ke sap la Carla i diu són molt bones, ens està fent de guia, i la veritat s'ho curra molt. Tenim molta gana i en demanem 3 per els 6, són molt bones! ara ja només podem anar a dormir i pensar en la sort ke tenim de poder disfrutar de tot això i ke cada detall i cada petita cosa és un gran luxe i ho aprofitem al màxim fins l'ultim dia.

Avui és 13 d'octubre i explicaré una mika com han anat els últims dies, ja us vaig dir ke vam estar amb els "grandes " i vam anar de farreta, però hem fet moltes coses més. 

En primer lloc vull dir ke tenir amics com ells és un luxe en els temps ke corren, des d'aki els hi vull agraïr i dir lo molt ke me'ls aprecio i ke aki sempre tindran un bon amic. 
Doncs res, hem estat amb ells a Tanah lot ke és un temple situat al mar, en un illot ke hi ha, i des d'on diuen es pot veure una de les millors postes de sol de Bali. És una pedra gegant situada a uns 40 m de la costa ke amb la marea alta keda incomunicada, totalment rodejada d'aigua i kuan la marea baixa es pot visitar caminant encara ke al temple no es pot entrar. La llàstima és ke amb ells no hem pogut anar fins al temple ja ke ens hi em trobat a les 6 de la tarda ke ja es feia fosc i a sobre hi ha núvol ke tapa la posta, però això no és res ke no es pugui solucionar fent una rondeta de birres amb els amics i passant una bona estona, però de seguida ens hem hagut de despedir ja ke ells al tenir un viatge organitzat no paren de tenir compromisos, sinó és un sopar, és una excursió i sinó un aperitiu, així ke ens despedim i kedem de veure'ns l'endemà al seu hotel.

El seu hotel es a Nusa dua, agafem les motos i els hi anem a fer una visita, agafem la Sunset ke es la carretera més gran ke es pot trobar per aki, seria l'autopista d'aki encara ke res a veure amb lo ke coneixem com autopista. Quan arribem veiem ke estan en un hotel de luxe, és molt gran amb uns jardins molt guapos, una picina genial, i a part té tota classe de luxes. Nosaltres anem a la nostra i inspeccionem tot l'hotel fins trobar la seva habitació, la 1304, però ara resulta ke no hi son encara, no han tornat de la excursió diària i decidim esperar-los a l'entrada veient uns valls tradicionals. Finalment arriben i els acompanyem a l'habitació, és guapa, lo ke els hi han posat l'aire acondicionat a tope i està glaçada... ells es fan una dutxa i anem a fer unes birres "ke raro oi?", mirem a l'hotel, però una mitjana val com 4€ i decidim anar a un bar porai fora dels complexos. Som 5, trukem a un taxi i primer es fa una mika el ronso pero al final accedeix a dur-nos, aki és normal anar apilats en els vehicles. En el primer bar el fem parar i baixem, no se kuan volia cobrant-se, però el Rouk li diu ke o a la mitat o res i al final el taxista accedeix, aki és així constantment. Entrem en un bar i fem unes rondes i uns riures, estem una estona i després ens separem ja ke ells tenen compromís "per variar", kedem per l'endemà ke vinguin allà on som nosaltres a Canggu i fer una jornada de surf.

Nosaltres marxem i de camí passem per davant un Kentucky fried chiken i decidim entrar, cosa ke ja hem fet varies vegades i ke ens encanta... ens mengem unes "winks", troços de pollastre arrebossat cruixent i picants "ja no podem passar sense picant, ja som balinesos "però al sortir passem per davant del mc donald's i no podem evitar entrar a fer unes doble cheese burguers i uns nuggets "no ens mola fer curt" jajaja. Un cop ben tips cap a casa i a dormir.

Havíem kedat a les 10 i ens estem esperant davant del Deus, un hotel aprop de casa nostra, estem fent vida balinesa, estem estirats en una espècie de parda de bus però ke és com una tarima, i on tot el dia hi veus lokas geient i esperant no se ke!!! 

Al vol de les 11:30 apareixen, resulta ke el gran senyor i el earl no van poder resistir la tentació de sortir i han arribat al vol de les 9 a l'hotel "ke grandes" i després el trànsit balines, ja se sap, però han vingut i això és lo important. 

No fa gaire bon dia, i a sobre les onades són una merda, petites i desordenades, desde ke sóc aki cap dia havia estat així, però això no ens desanima i seguim amb lo previst. Lloguen unes taules a un xiringuito per uns 4 euros, i cap a l'aigua, entrem tots, jo em kedo amb el Rouk i els demés entren una mika més a l'eskerra. El Rouk, com diu ell, és un nadador una mika patós i jo ho confirmo!!! Ens costa entrar ja ke està molt remenat, però el medris de seguida agafa una espumilla i s'aixeca i tot buaaaaa!!! Ja ha triunfat!! cansat i encara una mika tocat del dia anterior, decideix sortir, ja ho té tot fet! la resta seguim intentant, després de una bona estona ja kuasi al sortir, en un punt on estava bastant fort pillem tots unes orilleres ke ja ens duen fins la sorra i sortim. 

Encara keda una estona del lloguer i el Jou, el Earl i jo tornem a entrar a pillar lo ke puguem i finalment al rato sortim. 

Decidim anar dinar a un lloc molt guapo, on anem nosaltres normalment, primer anem tots a casa nostra a fer-nos una dutxeta, els hi ensenyem i els hi mola "no és el Melià però no està mal". Arribem al Green room on fem un tiberi important i ens relaxem una estona. Els hi encanta el lloc com a nosaltres i després volen fer unes compretes a kuta, regals sovenirs etc... és un caos, anem botiga per botiga i el regateig és constant, en una d'elles inclús el tio, al final d'1h allà ,quasi ens mata, s'ha posat com una moto, però al final hem fet les compres i cap a casa. L'endemà ja marxen i anem a l'hotel a despedir-nos, ha estat una breu visita en el nostre viatge però molt reconfortant i ke ens deixa amb molta energia positiva per seguir amb el viatge .

Ara ja hem tornat una mika a la normalitat, portem un parell de dies fent surf matí i tarda, la veritat és ke és un luxe i més estic en ratxa, estic agafant moltes onades i bones, tornem a estar amb la trankilitat i el relax de no haver de fer res.

Hem rebut un missatge de la Carla, una noia de llinars ke és amiga del jou i ke ens ha donat molts consells i recomanacions abans de venir perkè ella ja havia estat a bali altres cops. En el miSsatge ens diu per kedar a un lloc a les 8 del matí on volen fer surf ella i el seu novio, nosaltres no sabem on és i com ke és difícil comunicant-se, ja ke només ho podem fer kuan tenim wifi, doncs imtentem trobar el lloc, preguntant i agafant carreteretes i caminets... finalmet el trobem, el Jou estaà una mika emprenyat perkè passa l'estona i no els veiem, li dic ke tranki ke no passa res, sinó entrarem nosaltres a l'aigua en algun punt i a disfrutar, però de sobte apareixen ells amb la moto, yeaaaahh!!! 

Per fi ens hem trobat, ens presentem i la Carla ens presenta al Carlos, el seu novio. Fetes les presentacions entrem a l'aigua amb ells, entrem a un pico ke es diu Sand bar, és una onada ke té una part d'eskerres i una dreta molt guai, ens posem a fer la dreta i només entrar en pillo una, "guau!" com mola, estem allà un parell o tres d'hores, la veritat és ke amb ells molt bé, semblen molt bona gent, la Carla ja m'ho havien dit i a més tot el ke ja ens havia ajudat, però el Carlos ens ha caigut molt bé. La Carla surt primer de l'aigua i nosaltres al cap de 5 min, mentre ens apropem a la sorra ens fa gestos i al sortir ens diu ke hi ha hagut un terretrèmol, ke s'ha mogut tot i la gent a començat a sortir de les cases i els bars corrents. Alucinem! a l'aigua no s'ha notat res, i ens en anem a fer uns sucs tot comentant la jugada. Després al marxar els seguim fins a casa seva per saber on és, ke per cert és molt a la vora de casa nostra i ens proposen anar a la tarda a Balangan, a una platja molt guapa a fer una volta i veure akella part d'alla en la ke no hem estat, accepetem de bona gana i ens en anem a fer una dutxeta a casa i a dinar uns mie goreng per variar. 

Kedem al cap d'una hora a casa seva. Anem cap alla, hi ha una horeta de cami i a l'arribar flipem, és molt guapo, hi ha tot de warums (cabanyes lokals on allotjar-te o menjar) al costat de la platja i uns penyassegats molt grossos. La terra és blanca i la marea baixa deixa veure tot d'algues al damunt de les pedres ke sembla un camp de gespa. Fem unes birres en un dels warums i la sensació és genial, és com ser al paradís, surf, platges magnífiques i en una cabanya fent una cervesa amb els amics, és indescriptible "maravellós" encara ke m'encantaria poder-ho kompartir amb la mariona, ja ke per a mi no pot existir un paradís sense ella. 

Quan acabem de fer la cervesa anem a fer un tom i ens expliquen els punts on es fa surf per allí, són alguns dels més emblemàtics de bali i del món. On som nosaltres hi ha el de Balangan, el seguent cap el sud Drem land el proper Binguin, imposibol, Padang padang i finalment Uluwatu. 

Veiem la posta de sol i kuan ja marxàvem decidim fer una parada a Jimbaran, al merkat del peix, on hi ha totes les parades amb els productes a la vista. Els tries i te'ls cuinen allà, per la part de darrera del mercat hi ha la platja i totes les taules per sopar, és preciós, està bastant ple i hem d'agafar una taula a ran d'aigua, però l'inconvenient o no és ke la marea està pujant i en breu soparem dins l'aigua.
Ens és igual, inclús ens fa patxoca, triem una mica de tot peix, gambes, calamars, etc... Ens assentem i mentre esperem l'aigua ja ens arriba, ens mulla els peus, però és agradable.. Al cap d'una estona ja ensa arriba per sobre els tormells, nosaltres ens fem un fart de riure i anem fent broma, però finalment ve una onada i quasi se'n du la taula i tot, ens mulla fins i tot la roba i finalment decidim canviar de taula per una ke està una mica més amunt. 

Ens duen el menjar i està boníssim, fet a la brasa i ens posem com el kiko... em kedo amb la sensació de ke ha estat un dia perfecte, el Carlos hi la Carla són uns tios genials, la veritat és ke em cauen molt bé i se'ls hi nota ke estan molt bé, comparteixen la passió del surf i la de viatjar, i és algo ke desprenen, una energia positiva brutal... em fan una mika d'enveja sana, ja k jo tambe voldria tenir aki a la Mariona. 

Doncs res així ha estat el dia d'avui i espero ke en vinguin molts més com akest.

Arriben dos dels "grandes"

És dia 5 d'octubre en principi un dia més... ens hem llevat, hem fet surf, k per cert avui n'hem pillat bastantes i ens ho hem passat molt bé. Després hem dinat fideus "per variar", hem fet migdiada i el gos fins les 5, després hem anat a fer una estona més de surf però com que el Jou té la taula a reparar un cop més, li he deixat la meva i hi ha anat amb el Gerard, ja ke ell no ve mai pel mati i només alguna tarda, i així jo puc anar al batu balong "el bar a la platja on tenim free wifi" a preparar el blog. Quan han plegat, s'han anat a dutxar i jo els he seguit esperant aki fent lo meu, ja ens kedem aki a sopar. 

Ahir van arribar el Rouk i el Medris però no em pogut contactar amb ells "ja tenim ganes de veure'ls, sempre mola trobar un bon amic a l'altre punta del món", per mitjà del Jumi aconseguim ke el Medris conecti el whatsapp "quina alegria poder per fi contactar", parlem una mika i ens proposen sortir a la nit a prendre algo a Kuta, nosaltres encara no hem sortit cap dia per la nit, però ells ahir, tal i com van arribar van sortir a fer uns gintis!!! "jajajaja ke grandes", acceptem com no podia ser d'una altra manera, no tindrem gaires dies per estar amb ells i no volem perdre la ocasió.
Ens posem d'acord i kedem al Bintang un supermerkat molt gran que hi ha a Kuta al "leguian street", anen a dutxar-nos i kuan ens disposem a sortir cau un xàfec, no sabem ke fer, nosaltres anem amb moto i no s'hi pot anar així. Jo i el Jou estem per abortar la missió però el Gerard està com un boig per sortir, ho parlem i "ke cullons" sortim encara que plogui i ens mullem, agafem les motos i gasssss, però ens adonem ke és impossible, plou molt i no es veu res. Kedem com Ànecs i parem a un supermerkat amb free wifi per parlar amb ells i abortar. El Medris no està disposat, i diu ke si cal, ell paga el taxi, "jajajaja por dinero ke no sea jajaja" això em dóna ànims i li dic ke com sigui però ke hi anirem. De sobte, para de ploure "perfecte", agafem les motos i cap a Kuta "sembla ke estem de sort".

Kuan ens trobem és una alegria molt gran, ja fa uns dies ke som aki i trobem a faltar els bons amics de la colla i si a sobre son " el gran senyor i bad news no es pot demanar més" 
Anem de festa, bebem, riem... és perfecte "ja torna a ser festa major!" estem en una discoteca de quatre plantes on hi ha una pantalla on cada 15 min posen un cubata d'oferta, amb akests cauen unes kuantes rondes. Ens fotem una bona farreta, amb ells venien un parell de colegues del viatge organitzat ke ja fa estona ke els hem perdut. Un d'ells És el "me llamo Earl" s'hi assembla, ja és de mati i marxem tot rient i cridant pel carrer "lo típic de la torradera" es veu ke els "grandes" han fet curt i pillen una rondeta de birres i unes patatetes en un súper!!! 

Ja ens despediem quan de sobte en Jou diu ke ha perdut el mòbil "vaya putada" li cau el món a sobre, aki el fem servir com unió amb els de casa i es sent desemparat, no pot parar de preguntar-se com i a on l'ha perdut però clar en una discoteca de quatre plantes i plena de gent en una nit tan intensa, és impossible troba'l però retrocedim per si de cas, pero no hi ha sort, em sap molt greu. Intentem animar-lo però, normal, no es pot. 

Res, després ens despedim i agafem les motos amb una torradera... anem a poc a poc i arribem a la casa sans i estalvis, això és tot! ha estat un dia finalment molt intens i anem a dormir, demà serà un altre dia.

Anem a Uluwatu

Avui és dissabte 1 d'octubre i ens hem llevat com qualsevol altre dia, hem fet el nostre entrepà de pa de motlle i nutella i ens disposem a preparar les taules quan de sobte el jou hi troba un forat a la seva, decidim dur-la a Kuta que la reparin, el tio diu ke cap problema que a les 5h de la tarda la té a punt i tornem a la casa a agafar les taules. El jou agafa la del Gerard i anem a Canggu beach a agafar unes onades, el mar esta perfecte, trankil inclús glaci i amb onades mitjanes molt adequades al nostre nivell, són grossetes però lentes, trenquen poc a poc i et permeten aixecar-te amb més temps ,això sí, un cop hi ets s'estiren i s'aguanten molt "son guapes". La marea és a la meitat i a les 12 serà marea alta ,així ke no hi ha perill de picar amb el reef (fons de roca).

El Joel i jo estem a l'aigua, és un dia trankil i estan surfejant algunes onades. És un bon dia, ens estem regalant!!!! El Gerard dorm, però ja li va bé, ell vol descansar. A les 12 sortim de l'aigua i anem a fer el dinar, al sortir ens trobem de sorpresa el Gerard a la sorra que acaba d'arribar que ens venia a veure.

A la casa ens fem uns fideus "un mie goreng" i a l'acabar decidim fer una visita a Uluwatu, que molta gent ens ha dit que es molt guapo. Agafem la carretera i gasss, de camí, el troç abans d'arribar ja és molt maku, estem al sud-oest de la illa "per situar-nos" a l'arribar quedem flipats de lo magnífic que és, és un poblet situat en un acantilat al costat del mar, el qual té platges de sorra blanca rodejades de coves, pedres i coralls. No es pot descriure amb paraules, i lo millor unes onades gegants molt netes, això sí, molt ràpides i amb el fons ple de reef poc profund. És ple de surfistes i trobem una parella de màlaga d'uns quarantaitans. Xerrem una estona i després seguim cada un pel seu camí. 

Fem una cerveseta al cantó del precipici i veient la gent fent surf "això si que és vida!" 

Decidim baixar i fer-nos un bany, és perfecte perquè fa molta calor, ens assekem i decidim anar tirant que hem de anar a Kuta a buscar la taula del Joel. A l'arribar ja la tenen i ha quedat molt bé, agafem els trastos i a la dutxa que hem d'anar a sopar. Sopem al garitu del costat de la platja, és on tenim millor wifi i podem parlar amb els de casa. I res, això ha estat un dia més a Bali.

Sortida a Nusa Dua

Avui hem decidit anar a veure Nusa Dua, la part sud-est de la illa, si ho mires al mapa, el sud fa com una petita península i és la part on hi ha la majoria de resorts. Per això creiem ke deu ser un lloc guapo. 

Nusa Dua

Primer hem fet una mika de surf aki a Canggu, a la part on estem nosaltres i ben dinat sortim cap avall, el camí és per una espècie d'autopista, ke és la principal. Quasi sempre es fan servir les mateixes carreteres per anar a tot arreu, i després petites secundàries però n'hi ha pokes. Tardem uns 50 min en arribar, quan ja hi arribem hi ha com una gran entrada on hi ha policies i ens pregunten on anem, diem que a fer una volta i ens deixen passar, aki tot és diferent tot està net, súper ben ajardinat, akest és el Bali de les revistes, akí dins hi ha tots els hotels de luxe i és un altre món. Fem un tom amb la moto i finalment arribem a una platja molt guapa, on aparkem les motos, caminem una mica i trobem com un parc ple de caminets, gespa i rodejat de mar, amb penya-segats no gaire grans però és un lloc molt espectacular. Ens fem algunes fotos i observem a uns pescadors lokals ke van caminant per sobre l'escull on hi ha poca profunditat i llençant una petita red, no sabem exactament ke agafen, però bueno es guai observar-los amb els seus barrets típics, ke són com de palla amb forma cònica (com els de les pel·lícules del vietnam). Seguim passejant pel park. 

Hi ha un petit temple, aki a bali hi han milers de temples, n'hi han a tot arreu inclús al mar, ens apropem a un raconet i veiem una platja a lo lluny, davant nostre, a l'altre banda d'un golfet on ens trobem, on hi ha tots els resorts. Tots els hotels per la part del darrera tenen un tros de platgeta amb les seves tumbones increïbles, els seus parasols blancs, els llits balinesos de 2x2 a la sorreta, en plan marajà... És maku però no té res a veure amb el ke nosaltres esperem del nostre viatge. 
Tornem a les motos i decidim anar a veure un altre tros de per allà la zona. 




Arribem a un lloc on a la platja de fons d'escull, per cert magnífica amb aigua transparent i rodejada de verd, s'hi troba un vaixell gegant de càrrega ke devia kedar embarrancat en alguna tormenta suposem, la veritat és ke és espectacular només hi ha un pam d'aigua i som a cent metres de la sorra, seguim indegant per allí i arribem a un lloc súper volcànic on trobem uns penya-segats molt castigats per l'oceà, han construït una espècie de pèrgoles per fer de mirador ben bé al cantó, hi ha un forat on amb un dia trankil el mar hi pica amb una força descomunal, l'aigua surt disparada 4 metres per sobre nostre, en el vídeo surt. 
Després de gaudir d'això una bona estona pensem ke ja és hora d'anar tirant i la nostra sorpresa és kuan arribem a la moto i ens han fotut, a mi i al Jou, els cascos "putadíssima!!" els buskem per allí pero no hi ha èxit, és una feina perkè tenim un bon tros fins a casa per l'espècie d'autopista i hem d'anar sense "no ens els roben en els pitjors barris de la illa i ho fan a pijolàndia". 

Nusa Dua

Bueno doncs res, agafem les motos i gas, kuan ja havíem fet un bon tros i ja estàvem a l'alçada de Kuta, la ciutat ke més coneixem, decidim buscar una botiga de cascos i comprar-ne un parell, però en un cruse de sobte un policia al mig de la carretera, ke ja ens havia vist de lluny, ens atura i ens diu ke sense casc multa. Ens demana el carnet de conduir, li donem i com akell ki diu ni se'l mira, nosaltres amb el nostre anglès "de pa sucat amb oli" li explikem lo succeït i ens diu ke sí però ke clar aviam com ho podem solucionar mentre discretament es frega la butxaca, nosaltres el cassem de seguida "vol pasta" ja ens ho havien dit. I res, li diu al Jou, ke es qui dur els calés, ke l'acompanyi a una espècie de garita ke té, el Jou va per treure la pasta kuan el poli li diu eEeeee tranki, vol els cèntims molt discretament per sota la taula! Primer el jou li va oferir 50.000 rupies i ell li va dir ke no, ke més! en Jou li va oferir 100.000 (ke són aproximadament 8 euros) i ell li va demanar 200.000 però en Jou li va dir ke no en tenia més i al final ho va acceptar, "bueno malgrat tot encara hem sortit prou bé" i ens ha deixat seguir com si res, "ufff!" avancem cap al centre kuan de sobte per la direcció contrària a la nostra, ens creuem amb un altre poli motoritzat, "buaaaaa" accelero a tope, el Gerard no s'ha empanat i em fa tap, l'avanço i segueixo a sac, no sé si ens segueix però per si de kas, arribem a un cruse bastant gran i el semàfor està en vermell, no me'l vull saltar i em paro, i efectivament en poc arriba el poli ke venia a saco apartant i eskivant el trànsit. Ens fa parar a un costat, nosaltres ens fem els bojos, no l'haviem vist, i doncs res li explikem lo ke havia passat, li diem ke ens acaba de parar el seu company i el tio romia una mika i diu" follow me", el seguim i ens diu ke sobretot no intentem escapar repetint reiteradament "follow me eeee follow me" ens porta a una botiga de cascos, ell entra el primer i en indonesi li diu al noi de la botiga ke nosaltres necessitem uns cascos, li pregunta el preu en indonesi i a nosaltres ens diu ke valen 150.000 rúpies cadaskun "tinc la sensacio ke el poli ens presiona; perkè ens el pillem si o si "mirem varios models i finalment ens decidim per uns, els paguem, gràcies i marxem. Curiosament el policia ens despedeix i torna a entrar a la botiga mentre nosaltres ja tirem, estem segurs ke li va dir en indonesi per poder-hi sumar la seva comissió, a més el noi de la botiga es veia acollonit, molt serio i en cap moment es va dirigir a nosaltres, "ja veus com va la llei per akí, és com si fóssin polítics espanyols a la asiàtica!!! I res vam anar cap a casa i un dia més al sud-est asiàtic.