És 27 d'octubre i els últims dies han estat molt bé. La Carla i el Carlos ja fa uns dies ke van marxar cap a New Zeland, realment els hi estem molt agraïts per tot, tant abans del viatge com durant, personalment crec tenir dos bons nous amics.
Per despedir-nos, hem kedat per esmorzar a un bar al ke anem sovint a fer algún suc després de fer surf, i a l'arribar només hi havia la Carla, el Carlos ha anat a buscar dos colegues de Barcelona ke van arribar la nit anterior. Demanem, i de seguida arriben ells, és una despedida multitudinària, som 8 catalans, "només falta el pa amb tomàquet". Ells es diuen Ginés i Rubén, són de la capital i semblen bona gent. Esmorzem, xerrem i finalment ens despedim, el seu vol és a la 1h i a les 10:30 els ve a buscar el taxi, és guai haver compartit part del viatge amb ells, els hi desitjo el millor. Fem una mica d'amistat amb els recent arribats i kedem en veure'ns aviat, ells estan al Villa Serenity, on vam ser nosaltres al principi, i tenen tres nits d'hotel, però els interessaria trobar algo més econòmic. Nosaltres els oferim ke vinguin al home state on estem , "més economic i molt millor " i kedem ke ens direm algo per waths app.
Els dos dies següents fem surf, mengem i ens relaxem, però no ens posem d'acord amb ells, kuan ells tenen wifi nosaltres no i així successivament. Al final els anem a buscar a l'hotel perquè sabem on són i ke se'ls hi acaba l'estància, i si són colegues del Carlos són colegues nostres. Kedem per anar a sopar i ensenya'ls-hi el nostre apartament, al sopar els comencem a conèixer més i la veritat és ke semblen molt bons tios i compartim bastantes aficions.
L'endemà anem a fer surf tots junts i està guai, l'apartament els hi mola molt i vénen cap allà. Ara ja som 6 catalans a la casa i això mola!!! Estem fent una bona amistat i ara si ke ja puc dir ke som bons amics i ke em cauen "de puta mare!!!! "
Al dia següent, ens expliquen ke a l'avió van conèixer a una parella de Tarragona, i ke si hi ha lloc els hi molaria venir, ho preguntem a la Waian, i diu ke si però només una nit perkè l'habitació la té emparaulada per l'altre dia amb un alemany. Així ho han fet, han vingut i han estat amb nosaltres un dia, ja som 8 catalans a la casa, nosaltres, el Claudi, el Rubén i Ginés i finalment la parella, el Javi i la Mercè.
L'endemà tenim pactat amb un pescador lokal una sortida amb les seves barques, per veure com pesken a Bali. Són les 5:30 del matí i ja estem arribant a la platja on hem kedat. El pescador ja està amb la barca apunt per tirar-la a l'aigua i és arribar i moldre. Són dues barques ke semblen canoas, una pel Ginés i el Rubén i l'altre per nosaltres, l'hem d'aixecar i ficar-la al mar corrents entre les series d'onades. És guai, la canoa nostra va al mínim de flotació, no s'enfonsa de miracle, avancem lentament amb un motoret petit fins una boia. Allà el pescador comença a recollir la red ke té posada i treu una llagosta i algun peixet, al cap d'una estona treu una altra llagosta i kuan acaba la torna a deixar lentament al mar mentre el Gerard fa avançar la barca lentament amb el rem. És molt distret observar com ho fan i la vista i el paisatge espectaculars, el sol surt poc a poc i estem rodejats de petites barkes de pescadors treballant, crec ke l'experiència val molt la pena, el pescador ke ve amb nosaltres va treient alguna cosa, però no té gaire sort, pel contrari, el ke va amb els dos " lokos " treu moltes llagostes i està super content, ells el comencen a engrescar i comencen a fer el boig amb la canoa, li deixa conduir al Ginés, ke no para de fer el boig, trompos, curves, una mika de tot. El nostre pescador treu un peix bastant gros, i fa el gesto perkè el Jou ke està al seu costat, el desemboliqui de la red, el Jou sense cap problema agafa el peix per treure'l i fot un bot, és un peix ke fa descàrregues elèctrikes, el pescador comença a riure i no pot parar, li ha fet de broma i ens fem uns bons riures. 
Després de pescar i de fer un tom tornem cap a la platja, a l'arribar ens esperan tot de dones ke agafen el peix, el trien i netegen la barca pel dia següent, ens esperem una estona a la sorra observant com arriben altres barkes i com netegen i pesen el peix, en breu ja arriben els lokos. Per entrar a la platja, els pescadors han d'observar les onades i entrar en mig de la sèrie, però el pescador ke va amb ells està tot espitós, akets l'han accelerat i no paren de dir-li, vinga, vinga!! amb la onada i el tio tot motivat accelera amb una
onada, com si fes surf, quan la barca toca la
platja, per darrera s'aixeca una onada bastant forta ke la creua i la posa paralel·la a la platja i seguidament arriba l'altre ke l'aixeca fins el punt de kuasi tombar-la, tots ens kedem flipant i el Rubén i el Ginés quasi es foten una galeta important, el pescador ke venia amb nosaltres, corre cap allà i intenta aguantar la barca i col·locar-la bé. El Ginés baixa i la onada ke venia li fot un cop a la barca,ke li passa pel cantó de la la cama i si l'arriba a enganxar li arrenca.
Al final els ajudem i entre tots aconseguim treure-la de l'aigua, s'ha trencat un dels braços laterals, però bueno tots estem bé i això es lo important. El pescador ens regala una bossa amb un pop, dos llagostes i un parell de peixos. A l'arribar li donem a la dona del home state on som, i ens ho cuina , a l'hora de sopar ens deleitem d'un bon pop i unes llagostes i el peix els hi regalem als de la casa, els" lokos piratas" treuen unes ampolles de vi, ke akí són difícils de trobar i molt cares, i és un sopar perfecte després d'un dia de pesca, i compartit amb les millors persones del món per fer-ho, som un grup i ara ja tenim una amistat per sempre, no es pot demanar més.
Els dies passen i no volem perdre'ns res, estem tot un grupillo molt guai i decidim fer surf als matins i fer cosetes durant el dia, avui anem a Ubud, un poble al centre de la illa. Agafem les motos i amunt! el viatge és un plaer, fem curses entre nosaltres i cada semàfor és una parrilla de sortida, l'aire, el sol i el paissatge, acompanyat de un grupillo de colegues, és com una sensació de volar.
Un cop allà decidim anar a veure el "monkey forest", un park on hi ha mikus en llibertat, comprem les entrades i valen 10.000 rupies cada una, encara no ho havia dit però el Ginés i el Rubén són uns mega cracks del regateig, sobretot el Rubén, mai es dóna per vençut i a més ho fa amb gràcia, per això els hi diem els pirates i aconseguim 6 entrades al preu de 5. Dins, és un park on també hi ha un temple i està ple de monos, els hi pots donar de menjar i se t'acosten i et pugen, és molt xulo i el paissatge en mig d'arbres i de plantes et dóna serenitat, ens fem fotos i passegem. 
El Gerard en un tram estret a la vora d'un riu li passa un mono bastant gros pel cantó i només se li acut tocar-li la cua amb el peu, el mono es gira emprenyadíssim, ensenyant uns ullals gegants i se li tira a sobre com un boig agafant-li la cama per mossegar-lo. Per sort, el Gerard és més ràpid ke el mono i es pot escapar, però vaya careto li ha kedat!! 
