8 Avui es 17 D'octubre i seguim avançant, akests dies hem fet surf i visitat platges. Fa 3 dies vam baixar a veure Binguin al sud-oest de la illa, vam aprofitar per veure la mítica padang padang i vàrem disfrutar molt. A l'arribar ja es quasi l'hora de dinar i fem una cervesa en un warum, ke està al davant de l'aigua i tenim la gent fent surf a uns 20 m de nosaltres, és un luxe de lloc, estem tan bé ke finalment decidim dinar aki. Coneixem una parella de santander, bona gent, i xerrem una estona amb ells compartint impressions. Ells ja marxen avui i tenen una mica de nostàlgia, però diuen haver estat molt a gust, ells marxen, ens despedim i al rato apareixen uns altres espanyols, són canaris i també estem una bona estona amb ells. Ens dónen la direcció de varios llocs on anar i estem una bona estona fins ke ja volem tornar cap a casa, els hi donem les gràcies i ens despedim.

El dia seguent ens llevem, i jo i el jou anem a veure una competició de surf ke fan aki, a una platja ke es diu Eko beach, hi estem una estona però després ens enrecordem ke avui hi ha moto gp, el gran premi d'austràlia i decidim anar a veure'l a casa i així aprofitar i dinar. 

Mentrestan estem tots tres tirats al llit veien les motos, piquen a la porta, obren, i és un noi tot suat amb cara d'espantat ke ens diu "sou de Barcelona?" li diem ke sí, i li canvia la cara, com si hagués vist el cel, ens explica ke en un rampell de passió va decidir marxar a Bali, i ke duia 2 dies sol a Kuta, ke havia estat un infern i ke si es podia acoplar amb nosaltres. Lo primer ke he fet ha estat obrir-li una birra congelada i dir-li ke es trankilitzés, portava tres kilòmetres caminant amb tot a sobre i tenia una cara d'angoixa i d'estressat... m'ha donat mil gràcies i ens ha explicat ke es diu Claudi, ke és de vilassar de mar, té 24 anys i li encanta fer surf. Volia fer un viatge per desconectar i meditar, i aki està, a tots ens ha recordat una mika a nosaltres els primers dies, i ell a sobre va sol. L'hem convidat a dinar, " un paket de mie goreng com no!!!" i està súper agraït. Li hem dit ke pot venir amb nosaltres fins ke vulgui i ke ja té tres nous amics. 
Ben dinat anem tots a la platja a veure com està el mar, està molt fort i no volem entrar, però ell domina bastant i ens insisteix i ens diu ke ell ens fot un cable. Al final jo i el jou accedim, entrem però jo al rato surto, està molt picat i no pillo res, ell en pilla vàries i el Jou alguna, però al cap d'un rato també surten, està fort.

Al plegar diem de passar a veure al Carlos i la Carla per casa seu, hi son i els hi presentem al Claudi, xerrem una estona i kedem per fer una birra abans de sopar a una festa ke fan al Deus, per el repartiment de premis de la competi de surf. 

Ens dutxem i anem cap allà, ens trobem tots allà, inclús un noi amic de la carla, el marc, i un pureta de madrid, l'antonio ke tindra uns 50 anys, competia i a ha arrivat fins les semis, està amb la seva dona i dos nens akí a bali. 
La festa està molt guai però decidim pirar per demà anar a fer surf a Medewi a uns 80 kilometres d'aki, i ens hem de llevar a les 6, tenim unes 2 h de moto... i així ho fem!

L'endemà a les 7 ja som a la porta per pirar, jo i el jou anem un moment al wifi, per descarregar al mòbil el plànol pel gps, i al tornar cap allà ens kedem sense benzina, però per sort a 20 metres d'una benzinera domèstica, ens trobem tots i sortim a fondo cap a Medewi. Anem allà perkè una amiga de la Carla li ha dit ke kuan el mar està molt fort, allà no creix tant i es pot surfejar amb menys nivell. A l'arribar, veiem ke és una platja de pedres i la onada esta genial, és grandeta però no monstruosa. Decidim esmorzar en un warum... i a l'aigua! el gerard es keda a la sorra, no ho acaba de veure clar i ens guarda totes les coses, la onada és de eskerres, com la majoria a bali i al jou li va perfecte ja ke és goffi, però bueno, la resta també ens conformem. El Claudi en pilla moltes, jo no pillo una merda, no sé kè passa però no les llegeixo bé, o entro abans o vaig tard, amb la bona ratxa ke duia akests dies ara en porto dos de merda, no agafo res. Sortim i jo em kedo una mika rallat, anem a dinar però estic pensant en tornar a entrar jo sol, sense dinar, però em dónen ànims i em diuen ke dini, agafi forçes i després entri. La veritat es ke estem súper bé i una mika ja em calmo, fet i futut ja és tard i diem de pirar. La Carla i el Carlos reserven hora per anar a fer-se un massatge i decidim apuntant-se... a l'arribar, una dutxa i cap allà, els massatges diuen ke són un dels plaers de Bali i portem aki un mes i encara no els hem provat! ens diuen ke és un lloc una mica més car però ke és de molta qualitat. 

Aki fan massatges a tot arreu però clar no saps, i molts són del rollo happy end i clar, és xungo triar si no et recomanen. 

Anem cap allà, ells ja hi han anat altres vegades i diuen maravelles.. a l'arribar, el Carlos ens dóna algus consells, ens diu ke al final ens oferiran una dutxa i ke diguem ke sí, ke entra en el preu i ens diran si volem algo de veure, ke provem el ginger te, ke està boníssim i finalment ke si ens molen els massatges forts li diguem al tio "strong massage" i fliparem, i entrem cap dins. El lloc mola catxo i ens entren cap a dins, mentre pujo una escala li dic al tio, strong massage i ell em diu ok ok! em porta a una cabina individual i em dóna una clau de takilla i em diu ke em kedi en calçotets i deixi la roba a la takilla. Ell surt i kuan torna em tapa amb el llançol i venga... 1,5 h de massatge de tot el cos! ho fa súper bé però veig les estrelles, m'enrecordo del carlos unes quantes vegades, el tio apreta a muerte i fot un mal brutal... això sí, et deixa com nou, és una passada i finalment la dutxa bullint i el te fantàstic. És increïble, com estar al cel, i tot per 10 €! mika en mika estem gaudint de tot lo ke ofereix aketa terra i no es pot descriure amb paraules.

Ara mig desmanegats, però a la glòria, decidim anar a fer unes pizzes gegants a un lloc ke sap la Carla i diu són molt bones, ens està fent de guia, i la veritat s'ho curra molt. Tenim molta gana i en demanem 3 per els 6, són molt bones! ara ja només podem anar a dormir i pensar en la sort ke tenim de poder disfrutar de tot això i ke cada detall i cada petita cosa és un gran luxe i ho aprofitem al màxim fins l'ultim dia.

Avui és 13 d'octubre i explicaré una mika com han anat els últims dies, ja us vaig dir ke vam estar amb els "grandes " i vam anar de farreta, però hem fet moltes coses més. 

En primer lloc vull dir ke tenir amics com ells és un luxe en els temps ke corren, des d'aki els hi vull agraïr i dir lo molt ke me'ls aprecio i ke aki sempre tindran un bon amic. 
Doncs res, hem estat amb ells a Tanah lot ke és un temple situat al mar, en un illot ke hi ha, i des d'on diuen es pot veure una de les millors postes de sol de Bali. És una pedra gegant situada a uns 40 m de la costa ke amb la marea alta keda incomunicada, totalment rodejada d'aigua i kuan la marea baixa es pot visitar caminant encara ke al temple no es pot entrar. La llàstima és ke amb ells no hem pogut anar fins al temple ja ke ens hi em trobat a les 6 de la tarda ke ja es feia fosc i a sobre hi ha núvol ke tapa la posta, però això no és res ke no es pugui solucionar fent una rondeta de birres amb els amics i passant una bona estona, però de seguida ens hem hagut de despedir ja ke ells al tenir un viatge organitzat no paren de tenir compromisos, sinó és un sopar, és una excursió i sinó un aperitiu, així ke ens despedim i kedem de veure'ns l'endemà al seu hotel.

El seu hotel es a Nusa dua, agafem les motos i els hi anem a fer una visita, agafem la Sunset ke es la carretera més gran ke es pot trobar per aki, seria l'autopista d'aki encara ke res a veure amb lo ke coneixem com autopista. Quan arribem veiem ke estan en un hotel de luxe, és molt gran amb uns jardins molt guapos, una picina genial, i a part té tota classe de luxes. Nosaltres anem a la nostra i inspeccionem tot l'hotel fins trobar la seva habitació, la 1304, però ara resulta ke no hi son encara, no han tornat de la excursió diària i decidim esperar-los a l'entrada veient uns valls tradicionals. Finalment arriben i els acompanyem a l'habitació, és guapa, lo ke els hi han posat l'aire acondicionat a tope i està glaçada... ells es fan una dutxa i anem a fer unes birres "ke raro oi?", mirem a l'hotel, però una mitjana val com 4€ i decidim anar a un bar porai fora dels complexos. Som 5, trukem a un taxi i primer es fa una mika el ronso pero al final accedeix a dur-nos, aki és normal anar apilats en els vehicles. En el primer bar el fem parar i baixem, no se kuan volia cobrant-se, però el Rouk li diu ke o a la mitat o res i al final el taxista accedeix, aki és així constantment. Entrem en un bar i fem unes rondes i uns riures, estem una estona i després ens separem ja ke ells tenen compromís "per variar", kedem per l'endemà ke vinguin allà on som nosaltres a Canggu i fer una jornada de surf.

Nosaltres marxem i de camí passem per davant un Kentucky fried chiken i decidim entrar, cosa ke ja hem fet varies vegades i ke ens encanta... ens mengem unes "winks", troços de pollastre arrebossat cruixent i picants "ja no podem passar sense picant, ja som balinesos "però al sortir passem per davant del mc donald's i no podem evitar entrar a fer unes doble cheese burguers i uns nuggets "no ens mola fer curt" jajaja. Un cop ben tips cap a casa i a dormir.

Havíem kedat a les 10 i ens estem esperant davant del Deus, un hotel aprop de casa nostra, estem fent vida balinesa, estem estirats en una espècie de parda de bus però ke és com una tarima, i on tot el dia hi veus lokas geient i esperant no se ke!!! 

Al vol de les 11:30 apareixen, resulta ke el gran senyor i el earl no van poder resistir la tentació de sortir i han arribat al vol de les 9 a l'hotel "ke grandes" i després el trànsit balines, ja se sap, però han vingut i això és lo important. 

No fa gaire bon dia, i a sobre les onades són una merda, petites i desordenades, desde ke sóc aki cap dia havia estat així, però això no ens desanima i seguim amb lo previst. Lloguen unes taules a un xiringuito per uns 4 euros, i cap a l'aigua, entrem tots, jo em kedo amb el Rouk i els demés entren una mika més a l'eskerra. El Rouk, com diu ell, és un nadador una mika patós i jo ho confirmo!!! Ens costa entrar ja ke està molt remenat, però el medris de seguida agafa una espumilla i s'aixeca i tot buaaaaa!!! Ja ha triunfat!! cansat i encara una mika tocat del dia anterior, decideix sortir, ja ho té tot fet! la resta seguim intentant, després de una bona estona ja kuasi al sortir, en un punt on estava bastant fort pillem tots unes orilleres ke ja ens duen fins la sorra i sortim. 

Encara keda una estona del lloguer i el Jou, el Earl i jo tornem a entrar a pillar lo ke puguem i finalment al rato sortim. 

Decidim anar dinar a un lloc molt guapo, on anem nosaltres normalment, primer anem tots a casa nostra a fer-nos una dutxeta, els hi ensenyem i els hi mola "no és el Melià però no està mal". Arribem al Green room on fem un tiberi important i ens relaxem una estona. Els hi encanta el lloc com a nosaltres i després volen fer unes compretes a kuta, regals sovenirs etc... és un caos, anem botiga per botiga i el regateig és constant, en una d'elles inclús el tio, al final d'1h allà ,quasi ens mata, s'ha posat com una moto, però al final hem fet les compres i cap a casa. L'endemà ja marxen i anem a l'hotel a despedir-nos, ha estat una breu visita en el nostre viatge però molt reconfortant i ke ens deixa amb molta energia positiva per seguir amb el viatge .

Ara ja hem tornat una mika a la normalitat, portem un parell de dies fent surf matí i tarda, la veritat és ke és un luxe i més estic en ratxa, estic agafant moltes onades i bones, tornem a estar amb la trankilitat i el relax de no haver de fer res.

Hem rebut un missatge de la Carla, una noia de llinars ke és amiga del jou i ke ens ha donat molts consells i recomanacions abans de venir perkè ella ja havia estat a bali altres cops. En el miSsatge ens diu per kedar a un lloc a les 8 del matí on volen fer surf ella i el seu novio, nosaltres no sabem on és i com ke és difícil comunicant-se, ja ke només ho podem fer kuan tenim wifi, doncs imtentem trobar el lloc, preguntant i agafant carreteretes i caminets... finalmet el trobem, el Jou estaà una mika emprenyat perkè passa l'estona i no els veiem, li dic ke tranki ke no passa res, sinó entrarem nosaltres a l'aigua en algun punt i a disfrutar, però de sobte apareixen ells amb la moto, yeaaaahh!!! 

Per fi ens hem trobat, ens presentem i la Carla ens presenta al Carlos, el seu novio. Fetes les presentacions entrem a l'aigua amb ells, entrem a un pico ke es diu Sand bar, és una onada ke té una part d'eskerres i una dreta molt guai, ens posem a fer la dreta i només entrar en pillo una, "guau!" com mola, estem allà un parell o tres d'hores, la veritat és ke amb ells molt bé, semblen molt bona gent, la Carla ja m'ho havien dit i a més tot el ke ja ens havia ajudat, però el Carlos ens ha caigut molt bé. La Carla surt primer de l'aigua i nosaltres al cap de 5 min, mentre ens apropem a la sorra ens fa gestos i al sortir ens diu ke hi ha hagut un terretrèmol, ke s'ha mogut tot i la gent a començat a sortir de les cases i els bars corrents. Alucinem! a l'aigua no s'ha notat res, i ens en anem a fer uns sucs tot comentant la jugada. Després al marxar els seguim fins a casa seva per saber on és, ke per cert és molt a la vora de casa nostra i ens proposen anar a la tarda a Balangan, a una platja molt guapa a fer una volta i veure akella part d'alla en la ke no hem estat, accepetem de bona gana i ens en anem a fer una dutxeta a casa i a dinar uns mie goreng per variar. 

Kedem al cap d'una hora a casa seva. Anem cap alla, hi ha una horeta de cami i a l'arribar flipem, és molt guapo, hi ha tot de warums (cabanyes lokals on allotjar-te o menjar) al costat de la platja i uns penyassegats molt grossos. La terra és blanca i la marea baixa deixa veure tot d'algues al damunt de les pedres ke sembla un camp de gespa. Fem unes birres en un dels warums i la sensació és genial, és com ser al paradís, surf, platges magnífiques i en una cabanya fent una cervesa amb els amics, és indescriptible "maravellós" encara ke m'encantaria poder-ho kompartir amb la mariona, ja ke per a mi no pot existir un paradís sense ella. 

Quan acabem de fer la cervesa anem a fer un tom i ens expliquen els punts on es fa surf per allí, són alguns dels més emblemàtics de bali i del món. On som nosaltres hi ha el de Balangan, el seguent cap el sud Drem land el proper Binguin, imposibol, Padang padang i finalment Uluwatu. 

Veiem la posta de sol i kuan ja marxàvem decidim fer una parada a Jimbaran, al merkat del peix, on hi ha totes les parades amb els productes a la vista. Els tries i te'ls cuinen allà, per la part de darrera del mercat hi ha la platja i totes les taules per sopar, és preciós, està bastant ple i hem d'agafar una taula a ran d'aigua, però l'inconvenient o no és ke la marea està pujant i en breu soparem dins l'aigua.
Ens és igual, inclús ens fa patxoca, triem una mica de tot peix, gambes, calamars, etc... Ens assentem i mentre esperem l'aigua ja ens arriba, ens mulla els peus, però és agradable.. Al cap d'una estona ja ensa arriba per sobre els tormells, nosaltres ens fem un fart de riure i anem fent broma, però finalment ve una onada i quasi se'n du la taula i tot, ens mulla fins i tot la roba i finalment decidim canviar de taula per una ke està una mica més amunt. 

Ens duen el menjar i està boníssim, fet a la brasa i ens posem com el kiko... em kedo amb la sensació de ke ha estat un dia perfecte, el Carlos hi la Carla són uns tios genials, la veritat és ke em cauen molt bé i se'ls hi nota ke estan molt bé, comparteixen la passió del surf i la de viatjar, i és algo ke desprenen, una energia positiva brutal... em fan una mika d'enveja sana, ja k jo tambe voldria tenir aki a la Mariona. 

Doncs res així ha estat el dia d'avui i espero ke en vinguin molts més com akest.

Arriben dos dels "grandes"

És dia 5 d'octubre en principi un dia més... ens hem llevat, hem fet surf, k per cert avui n'hem pillat bastantes i ens ho hem passat molt bé. Després hem dinat fideus "per variar", hem fet migdiada i el gos fins les 5, després hem anat a fer una estona més de surf però com que el Jou té la taula a reparar un cop més, li he deixat la meva i hi ha anat amb el Gerard, ja ke ell no ve mai pel mati i només alguna tarda, i així jo puc anar al batu balong "el bar a la platja on tenim free wifi" a preparar el blog. Quan han plegat, s'han anat a dutxar i jo els he seguit esperant aki fent lo meu, ja ens kedem aki a sopar. 

Ahir van arribar el Rouk i el Medris però no em pogut contactar amb ells "ja tenim ganes de veure'ls, sempre mola trobar un bon amic a l'altre punta del món", per mitjà del Jumi aconseguim ke el Medris conecti el whatsapp "quina alegria poder per fi contactar", parlem una mika i ens proposen sortir a la nit a prendre algo a Kuta, nosaltres encara no hem sortit cap dia per la nit, però ells ahir, tal i com van arribar van sortir a fer uns gintis!!! "jajajaja ke grandes", acceptem com no podia ser d'una altra manera, no tindrem gaires dies per estar amb ells i no volem perdre la ocasió.
Ens posem d'acord i kedem al Bintang un supermerkat molt gran que hi ha a Kuta al "leguian street", anen a dutxar-nos i kuan ens disposem a sortir cau un xàfec, no sabem ke fer, nosaltres anem amb moto i no s'hi pot anar així. Jo i el Jou estem per abortar la missió però el Gerard està com un boig per sortir, ho parlem i "ke cullons" sortim encara que plogui i ens mullem, agafem les motos i gasssss, però ens adonem ke és impossible, plou molt i no es veu res. Kedem com Ànecs i parem a un supermerkat amb free wifi per parlar amb ells i abortar. El Medris no està disposat, i diu ke si cal, ell paga el taxi, "jajajaja por dinero ke no sea jajaja" això em dóna ànims i li dic ke com sigui però ke hi anirem. De sobte, para de ploure "perfecte", agafem les motos i cap a Kuta "sembla ke estem de sort".

Kuan ens trobem és una alegria molt gran, ja fa uns dies ke som aki i trobem a faltar els bons amics de la colla i si a sobre son " el gran senyor i bad news no es pot demanar més" 
Anem de festa, bebem, riem... és perfecte "ja torna a ser festa major!" estem en una discoteca de quatre plantes on hi ha una pantalla on cada 15 min posen un cubata d'oferta, amb akests cauen unes kuantes rondes. Ens fotem una bona farreta, amb ells venien un parell de colegues del viatge organitzat ke ja fa estona ke els hem perdut. Un d'ells És el "me llamo Earl" s'hi assembla, ja és de mati i marxem tot rient i cridant pel carrer "lo típic de la torradera" es veu ke els "grandes" han fet curt i pillen una rondeta de birres i unes patatetes en un súper!!! 

Ja ens despediem quan de sobte en Jou diu ke ha perdut el mòbil "vaya putada" li cau el món a sobre, aki el fem servir com unió amb els de casa i es sent desemparat, no pot parar de preguntar-se com i a on l'ha perdut però clar en una discoteca de quatre plantes i plena de gent en una nit tan intensa, és impossible troba'l però retrocedim per si de cas, pero no hi ha sort, em sap molt greu. Intentem animar-lo però, normal, no es pot. 

Res, després ens despedim i agafem les motos amb una torradera... anem a poc a poc i arribem a la casa sans i estalvis, això és tot! ha estat un dia finalment molt intens i anem a dormir, demà serà un altre dia.

Anem a Uluwatu

Avui és dissabte 1 d'octubre i ens hem llevat com qualsevol altre dia, hem fet el nostre entrepà de pa de motlle i nutella i ens disposem a preparar les taules quan de sobte el jou hi troba un forat a la seva, decidim dur-la a Kuta que la reparin, el tio diu ke cap problema que a les 5h de la tarda la té a punt i tornem a la casa a agafar les taules. El jou agafa la del Gerard i anem a Canggu beach a agafar unes onades, el mar esta perfecte, trankil inclús glaci i amb onades mitjanes molt adequades al nostre nivell, són grossetes però lentes, trenquen poc a poc i et permeten aixecar-te amb més temps ,això sí, un cop hi ets s'estiren i s'aguanten molt "son guapes". La marea és a la meitat i a les 12 serà marea alta ,així ke no hi ha perill de picar amb el reef (fons de roca).

El Joel i jo estem a l'aigua, és un dia trankil i estan surfejant algunes onades. És un bon dia, ens estem regalant!!!! El Gerard dorm, però ja li va bé, ell vol descansar. A les 12 sortim de l'aigua i anem a fer el dinar, al sortir ens trobem de sorpresa el Gerard a la sorra que acaba d'arribar que ens venia a veure.

A la casa ens fem uns fideus "un mie goreng" i a l'acabar decidim fer una visita a Uluwatu, que molta gent ens ha dit que es molt guapo. Agafem la carretera i gasss, de camí, el troç abans d'arribar ja és molt maku, estem al sud-oest de la illa "per situar-nos" a l'arribar quedem flipats de lo magnífic que és, és un poblet situat en un acantilat al costat del mar, el qual té platges de sorra blanca rodejades de coves, pedres i coralls. No es pot descriure amb paraules, i lo millor unes onades gegants molt netes, això sí, molt ràpides i amb el fons ple de reef poc profund. És ple de surfistes i trobem una parella de màlaga d'uns quarantaitans. Xerrem una estona i després seguim cada un pel seu camí. 

Fem una cerveseta al cantó del precipici i veient la gent fent surf "això si que és vida!" 

Decidim baixar i fer-nos un bany, és perfecte perquè fa molta calor, ens assekem i decidim anar tirant que hem de anar a Kuta a buscar la taula del Joel. A l'arribar ja la tenen i ha quedat molt bé, agafem els trastos i a la dutxa que hem d'anar a sopar. Sopem al garitu del costat de la platja, és on tenim millor wifi i podem parlar amb els de casa. I res, això ha estat un dia més a Bali.

Sortida a Nusa Dua

Avui hem decidit anar a veure Nusa Dua, la part sud-est de la illa, si ho mires al mapa, el sud fa com una petita península i és la part on hi ha la majoria de resorts. Per això creiem ke deu ser un lloc guapo. 

Nusa Dua

Primer hem fet una mika de surf aki a Canggu, a la part on estem nosaltres i ben dinat sortim cap avall, el camí és per una espècie d'autopista, ke és la principal. Quasi sempre es fan servir les mateixes carreteres per anar a tot arreu, i després petites secundàries però n'hi ha pokes. Tardem uns 50 min en arribar, quan ja hi arribem hi ha com una gran entrada on hi ha policies i ens pregunten on anem, diem que a fer una volta i ens deixen passar, aki tot és diferent tot està net, súper ben ajardinat, akest és el Bali de les revistes, akí dins hi ha tots els hotels de luxe i és un altre món. Fem un tom amb la moto i finalment arribem a una platja molt guapa, on aparkem les motos, caminem una mica i trobem com un parc ple de caminets, gespa i rodejat de mar, amb penya-segats no gaire grans però és un lloc molt espectacular. Ens fem algunes fotos i observem a uns pescadors lokals ke van caminant per sobre l'escull on hi ha poca profunditat i llençant una petita red, no sabem exactament ke agafen, però bueno es guai observar-los amb els seus barrets típics, ke són com de palla amb forma cònica (com els de les pel·lícules del vietnam). Seguim passejant pel park. 

Hi ha un petit temple, aki a bali hi han milers de temples, n'hi han a tot arreu inclús al mar, ens apropem a un raconet i veiem una platja a lo lluny, davant nostre, a l'altre banda d'un golfet on ens trobem, on hi ha tots els resorts. Tots els hotels per la part del darrera tenen un tros de platgeta amb les seves tumbones increïbles, els seus parasols blancs, els llits balinesos de 2x2 a la sorreta, en plan marajà... És maku però no té res a veure amb el ke nosaltres esperem del nostre viatge. 
Tornem a les motos i decidim anar a veure un altre tros de per allà la zona. 




Arribem a un lloc on a la platja de fons d'escull, per cert magnífica amb aigua transparent i rodejada de verd, s'hi troba un vaixell gegant de càrrega ke devia kedar embarrancat en alguna tormenta suposem, la veritat és ke és espectacular només hi ha un pam d'aigua i som a cent metres de la sorra, seguim indegant per allí i arribem a un lloc súper volcànic on trobem uns penya-segats molt castigats per l'oceà, han construït una espècie de pèrgoles per fer de mirador ben bé al cantó, hi ha un forat on amb un dia trankil el mar hi pica amb una força descomunal, l'aigua surt disparada 4 metres per sobre nostre, en el vídeo surt. 
Després de gaudir d'això una bona estona pensem ke ja és hora d'anar tirant i la nostra sorpresa és kuan arribem a la moto i ens han fotut, a mi i al Jou, els cascos "putadíssima!!" els buskem per allí pero no hi ha èxit, és una feina perkè tenim un bon tros fins a casa per l'espècie d'autopista i hem d'anar sense "no ens els roben en els pitjors barris de la illa i ho fan a pijolàndia". 

Nusa Dua

Bueno doncs res, agafem les motos i gas, kuan ja havíem fet un bon tros i ja estàvem a l'alçada de Kuta, la ciutat ke més coneixem, decidim buscar una botiga de cascos i comprar-ne un parell, però en un cruse de sobte un policia al mig de la carretera, ke ja ens havia vist de lluny, ens atura i ens diu ke sense casc multa. Ens demana el carnet de conduir, li donem i com akell ki diu ni se'l mira, nosaltres amb el nostre anglès "de pa sucat amb oli" li explikem lo succeït i ens diu ke sí però ke clar aviam com ho podem solucionar mentre discretament es frega la butxaca, nosaltres el cassem de seguida "vol pasta" ja ens ho havien dit. I res, li diu al Jou, ke es qui dur els calés, ke l'acompanyi a una espècie de garita ke té, el Jou va per treure la pasta kuan el poli li diu eEeeee tranki, vol els cèntims molt discretament per sota la taula! Primer el jou li va oferir 50.000 rupies i ell li va dir ke no, ke més! en Jou li va oferir 100.000 (ke són aproximadament 8 euros) i ell li va demanar 200.000 però en Jou li va dir ke no en tenia més i al final ho va acceptar, "bueno malgrat tot encara hem sortit prou bé" i ens ha deixat seguir com si res, "ufff!" avancem cap al centre kuan de sobte per la direcció contrària a la nostra, ens creuem amb un altre poli motoritzat, "buaaaaa" accelero a tope, el Gerard no s'ha empanat i em fa tap, l'avanço i segueixo a sac, no sé si ens segueix però per si de kas, arribem a un cruse bastant gran i el semàfor està en vermell, no me'l vull saltar i em paro, i efectivament en poc arriba el poli ke venia a saco apartant i eskivant el trànsit. Ens fa parar a un costat, nosaltres ens fem els bojos, no l'haviem vist, i doncs res li explikem lo ke havia passat, li diem ke ens acaba de parar el seu company i el tio romia una mika i diu" follow me", el seguim i ens diu ke sobretot no intentem escapar repetint reiteradament "follow me eeee follow me" ens porta a una botiga de cascos, ell entra el primer i en indonesi li diu al noi de la botiga ke nosaltres necessitem uns cascos, li pregunta el preu en indonesi i a nosaltres ens diu ke valen 150.000 rúpies cadaskun "tinc la sensacio ke el poli ens presiona; perkè ens el pillem si o si "mirem varios models i finalment ens decidim per uns, els paguem, gràcies i marxem. Curiosament el policia ens despedeix i torna a entrar a la botiga mentre nosaltres ja tirem, estem segurs ke li va dir en indonesi per poder-hi sumar la seva comissió, a més el noi de la botiga es veia acollonit, molt serio i en cap moment es va dirigir a nosaltres, "ja veus com va la llei per akí, és com si fóssin polítics espanyols a la asiàtica!!! I res vam anar cap a casa i un dia més al sud-est asiàtic.

Missions

Ja portem 7 dies i ens han passat moltes coses, com nosaltres diem.. tot ho fem per missions.  


Primer va ser la missió de trobar un atles de carrers de Bali ja ke tot està súper mal indicat i es un caos, això ens ho va recomanar un català de Castelldefels que vam conèixer a un concert en un lokal que es diu Deus molt chic ke hi ha aprop d'aquí on som nosaltres. Ell i la seva parella han vingut a viure a Bali, treballen de publicistes i ho fan tot per internet "un gran avantatge", havien vingut un parell de cops i van decidir venir-hi a viure, "bona gent, a part del consell de l'atles, ens va dir ke era important una mascareta per anar amb moto i unes ulleres transparents i jo vaig pensar "ke friki" pero quanta raó tenia! aki no hi ha ITV i tot fot un fum ke t'intoxiques , i t'entren petites eskirles als ulls de restes de pol·lució i moskits.  


Aconseguir l'atles va ser una odissea, vam preguntar en mil botigues, a mil persones, on trobar una llibreria gran i no hi havia manera fins que se'ns va ocórrer ke al d'ell li havíem fet una foto i vàrem mirar la editorial i vam buscar per internet una botiga on trobar publicacions de la editorial i ens va dir un centre comercial a Denpasar i hi vam anar. 
Era un centre comercial molt gran i només hi havia estrangers, però finalment el vem trobar "yeah per fi!!" La veritat es ke va molt bé i sense ell tot costaria molt més. Ja fet això la propera missió era trobar unes motos per més dies i a un preu mes assekible, vem fer el mateix, preguntar i preguntar i regatejar i al final les vam aconseguir amb els racs inclosos (els racs son el suport per dur les taules de surf) per 30.000 rupies al dia uns 2,5€ al dia i ja les vam agafar per 3 setmanes. Feina feta una altre "missió complerta", cada missió ens ha dut entre 1 i 2 dies de feina encara ke sembli bufar i fer ampolles, ara hem d'aconseguir un altre lloc on poder dormir i a un preu més econòmic ke aki al villa serenity, busquem molt, sobretot per Kuta hostals, hotels, bungalows però res, o són cars o algún es una basura de lloc. Decidim buscar particulars i anem preguntant a la gent que trobem pel carrer, la gent molt amable ens guien o ens aconsellen i no dubten en agafar la moto i portant-se algún lloc "clar ke intuïm ke després els propietaris els fan alguna petita comissió"  






Bueno, finalment trobem uns homes en un temple, un d'ells ens diu ke la seva familia te una vivenda on lloguen habitacions i ens acompanya a veure-ho. Ens encanta i el preu després de regatejar una mika és molt bo, hi ha quatre habitacions però només n'hi ha una de dos on hi podrien dormir-hi tres. Per la nostra sort, hi ha uns australians que marxen demà "perfecte demà venim amb el Gerard, ke per variar dormia i si li mola ens la kedem, i així ho hem fet! 


Ara ja només ens falten les taules, fem el de sempre mirar i mirar, preguntar i preguntar i regatejar a muerte. En mirem moltes i al final jo i el jou en trobem dues, portem 2 dies mati i tarda buscant el gerard, estava descansant. Al dia següent l'acompanyem a buscar la seva que per sort ja ens coneixem totes les botigues de Kuta i anem a ensenyar-li les ke creiem ke valen la pena i de seguida en trobem una que a ell li va bé, es qualitat/preu el ke buscava. Ara ja tenim tot el ke buscàvem, ja podem començar a fer surf "perrrrrrfecte!!" és una de les principals raons perquè som aki i ara a disfrutar de la vida.

Primer dia a Bali

Ahir a l'arribar, era fosc i al ser el primer dia no havíem vist res. Avui al despertar per primer dia aki al Villa Serenity, l'hotel on som, tot és diferent, les plantes, les construccions, etc... Baixem a esmorzar ja que ens entra amb el preu, primer hem d'omplir uns papers on et diu el ke hi ha, tries amb una creu i poses el nom i el número d'habitació. Doncs res, pots triar entre te, cafè o colacao, després entre fruita pelada o suc de fruita i per últim cereals, copos de avena o torrades amb mantega i melmelada i això cada dia. 

Agafem unes motos de lloguer aki en el mateix hotel ke ens costen 50.000 rupies l'ekivalent aproximat a uns 4€ per dia i anem a fer una volta per aki aviam que trobem. Tot ens sorprèn, a mi personalment la porkeria ke hi ha arreu, no és el bali ke veus a les revistes ni a les agències de viatges, i tot i ke a callejeros ja havia vist ke no era com es veu a les fotos, no esperava tanta merda per tota arreu!!
Els carrers són plens de bosses i les cloaques són descobertes (hi baixa un suc negre que acollona), el trànsit no té nom, és una cosa descomunal, hi ha milers de motos i també molts cotxes i a sobre no hi ha cap ordre ni respecte per les senyals. 

Aki es condueix per l'esquerra, com a anglaterra "la cosa es que al principi costa i fas algunes incorporacions al carril contrari ke són per matar-se" però bueno, aki ningú s'estranya, com deia no hi ha respecte, van en contra direcció, es salten les continues, els semàfors, van 3, 4 o si cal 5 a la moto, no porten casc, i això sí, no paren de pitar, per ells no és ofensa, és algo normal "per avisar ke vinc" tot el ke pugui dir no té comparació amb la realitat, faig curt, per entendre-ho ho has de veure! però té un cert encant també ja ke trenca amb la monotonia del ke estem acostumats a veure a Catalunya, i tu pots entrar al seu joc fent l'indio a més no poder. 

Una altra cosa són les olors, com ke anem en moto ho perceps moltíssim i entre ke la vegetació és diferent i molt diversa, ke a cada cantonada hi han puestos de menjar, i les cloakes en molts punts són descobertes, tinc el nas saturat, està treballant a saco tot el dia, pero m'agrada, m'aporta informació. 

Doncs res, ja anirem veient com va tot i explicant-ho en forma de text. 

Salut i força al canut!!!

Principis...

Va començar tot ja fa molt de temps com un somni en el que t'atreveixes a creure i desde llavors no hem pogut deixar de pensar-hi. Degut a la crisi del nostre estimat país, ja fa un parell d'anys que els mesos de setembre, octubre i novembre són molt fluixos, l'excusa perfecte per prendre una determinació i marxar. Això i altres factors com el desamor i l'atur han fet que puguem ser tres en aquest viatge de benestar i surf.
 
Hem començat a buscar els bitllets d'avió i han sortit molts alts i baixos, quan un t'agrada no té les taxes incloses o resulta que al finalitzar la compra no es pot, etc...

Quan finalment semblava que ja ho teníem, resulta que necessitàvem una visa per poder pagar amb un saldo de crèdit diari superior als 3000 €, una cosa normal per gent humil com nosaltres. Hem hagut de fer una ampliació de la targeta i sembla que per fi ja ho tenim tot. Comprem uns bitllets economy class "com no podia ser d'altre manera" de dos escales Barcelona-Qatar, Qatar-Singapur, Singapur- Denpasar (Bali)i ara sí que comença a ser real el viatge esperat "potser si que al final marxarem i tot". Ens arriba la confirmació del bitllet amb les dades del vol... "és definitiu, ja ho tenim fet".

Ara hem de posar la documentació en regla, ja que al que no li falta el DNI li falta el passaport, i ens en anem a Granollers a fer els tràmits. Per poder fer-ho sense haver demanat hora, has de ser allà molt d'hora pel matí així que quedem a dos quarts de set per anar-hi.      A l’arribar hi ha una cua quilomètrica i quan ens toca només hi ha números pel passaport "vaja tela!". Només jo me’l puc fer perquè tinc el DNI en vigor prò decidim esperar-nos tots perquè almenys un ho pugui fer. Mentre el Gerard es fuma un cigarret amb el policia de l'oficina de tràmit, ens assabentem que cap allà les 11 h, si van bé de temps, treuen uns quants números més, "aquesta és la nostra, pensem!" per no haver de tornar un altre dia a les 4 h de la matinada. Finalment parlant amb el policia, ens els aconsegueix i tot i perdent un matí sencer finalment sortim tots documentats fins les celles.

Per fi només queden els visats, descarreguem els impresos i en ells ens demanen requisits com tenir l'allotjament per les tres primeres nits i copies dels bitllets. Comencem a buscar hostals o el que sigui, sempre i quan compleixin la mateixa norma " que siguin econòmics".
Ja sabíem que el temps màxim del visat era de 60 dies i pensàvem demanar una prorroga allà, però no sabíem que hauríem d'enviar copies dels bitllets. Ara tenim dubtes de si ens els donaran, ja que el temps entre l’anada i la tornada és de 80 dies, superior al temps permès.
Els enviem a Madrid i passades dues setmanes i després d’uns dies d’incertesa, per fi arriben amb un OK "buufff.. que bé”, sembla que la cosa marxa "al final marxarem i tot".

Quan ja pensàvem que estava tot encara ens faltaven dues coses, les vacunes per viatjar i el carnet internacional de conduir, però per sort en les vacunes ja hi havíem pensat feia dies i teníem hora a la av/ Drassanes a Barcelona. L'únic inconvenient és que ens hem confós entre uns i altres i hi hem anat dos dies abans, però almenys el primer dia hem tramitat el carnet internacional a la campana i les vacunes han estat un vist i no vist.

Ara sí, al final sí, encara que això també forma part del viatge, ja ho tenim tot, ALELUIA!!!!

Doncs res, després de tota l’odissea només falten 24h i els nervis comencen a estar presents, no sabem què ens trobarem ni com aniran les coses allà però nosaltres anem a disfrutar i a emmotllar-nos al que faci falta. Encara que ja vam fer un viatge a l'Argentina, aquest creiem serà molt diferent per la distància cultural tan forta que hi ha "és Àsia!".

Aquesta tarda hem fet una mica de carnada per despedir-nos, si et pots despedir d'algú que tornaràs a veure aviat! Ha estat un èxit, hem vist les pel·lícules de la festa major i ens han fet un regalet, una brúixola i una fotografia a tamany petit de tothom amb una nota que diu: perquè trobeu el camí cap a casa. Ha estat molt bé i ara ja sí, a acabar de perfilar la maleta que demà marxem "Gasssss".

És el dia, avui agafem l'avió, fins ara no hi hem pensat però jo ara ja tinc una mica d'anhel d’estar amb la Mariona, sembla que es farà etern, però això només és una petita pedra en el camí llarg que ens queda per recórrer junts.
Hem quedat a les 12h, el vol és a les 4 però ja se sap, a l’aeroport s’hi ha d’anar amb temps. Els pares i la germana del Joel l'acompanyen i van amb un cotxe, i el Gerard, la Gina, la Mariona i jo amb un altre, ja arribem a l'aeroport "yeaah!!". Mentre embarquem les maletes, de sobte apareix la meva mare, cosa que em fa molta il·lusió ja que per a mi és molt important "la millor". En Juli ja veu que no podrà venir, que ningú s'ha deixat el passaport "em sap greu per ell jajaja". I comentem.. "no, si al final marxarem i tot!!"

Ara ja ens despedim d'ells amb il·lusió i un petit regust amarg ja que són persones a les que ens apreciem molt i estarem un temps sense veure. Procedim a passar els controls policials, ara sí, ja estem sols i comença el nostre viatge.

Ja estem a l'avió, un vol de Qatar airways, és el vol QR68 i anem a la fila 42 al centre. El trajecte és Barcelona - Doha (Qatar) i estem flipant perquè s’hi vas de luxe, tens tele individual amb un munt de pel·lícules per a triar, videojocs, música i tot tipus de entreteniments!!!

Ens han donat mantes i unes bosses on hi vénen tot d’utensilis així com: uns taps per les orelles, un antifaç, uns mitjons i el més important, un raspall de dents, "la higiene és el primer". Ara ens han donat de menjar, la veritat és que era una mica pudent i ben bé no saps el que és, però com no, en Joel s’ho ha fotut tot! és una màquina, mai deixa una engruna al plat encara que sigui un pèl forçat. Abans ja havien passat varies vegades oferint begudes i estava clar, hem hagut de fer unes birres i uns whiskys com no podia ser d'altra manera!!!

 Entre pitos i flautes ja som a Doha, l'aeroport és ple d’articles de luxe com lamborginis, porches, joies etc... ah, i també de turbants. Hi fem una parada de tres hores i en akesta estona passegem per allí i ens fotem unes hamburgueses. Hi ha unes sales de fumadors les quals estan a rebentar i surt una fumàrria espectacular, el Gerard hi ha entrat, "el que no sabem és si sortirà".

        

Agafem ja l'altre vol, ha estat fàcil trobar la porta, està tot molt ben senyalitzat, és el QR638 i som a la fila 17, és perfecte encara és una mika més modern. Ens queden unes 7h fins a Singapur on només parem 1,5 h per repostar i prou, xerrem, comentem i també veiem unes pelis, com per exemple Fast Furious 5, està guapa, és una mica flipada però molt distreta. Ara ja li estem agafant el gustet a això dels avions.

El Gerard comenta que no és tan dur com li havien dit, "que això ho digui ell és senyal de que anem bé". Ja hem aterrat a Singapur i per la nostra sorpresa ens fan baixar de l'avió, però és per netejar-lo per dins "li fa falta després de 7 h i uns quants àpats ...". Doncs res, ja som a l'aeroport i flipem amb lo modern i guapo que és, inclús sembla una mica futurista.

 

Ara ja sí, l'últim vol cap a Bali, pugem de nou al boing i al pujar, per sort per a nosaltres, queden lliures 3 seients a primera fila "més ample i al costat de la finestra,". El Gerard fa mans i mànigues per poder-hi anar". La veritat és que val la pena, veiem petites illes molt guais que ja ens fan pensar en Bali i en les seves platges.

Ja estem aterrant "com mola", ara baixem i trepitgem per fi terra balinesa "ARA SI, JA SOM A BALI".

Comprovem, aviam si hi són totes les maletes... surt la meva i la del Jou però la del Gerard no, passen uns minuts i no surt. Ell ja es comença a posar nerviós, però de sobte apareix i tot va perfecte, li canvia la cara de cop. Tirem endavant i arribem a un control policial amb gossos, els nervis ens afloren encara que no hi tinguem cap motiu "però ja sabeu de què parlo", no tenim problema, ens deixen passar, ara hem de canviar euros per rupies, la moneda d’aquí, és un caos, hi ha 50 oficines diferents i totes estan plenes de balinesos cridant perquè els hi canviïs en ells.

Sabem, perquè ho hem mirat als foros de viatgers, que l’aeroport és un dels millors llocs on canviar, "es segur" i els canviem allà on ens sembla a nosaltres.

Sortim a fora i és el mateix, tot de taxistes cridant-te perquè vagis amb ells, agafem un qualsevol i li diem si ens pot dur a Canggu, a l’hotel Villa Serenity, on ens allotjarem les primeres nits. Diu que cap problema i fem camí cap allà... A l’arribar ens diu que són 350.000 rupies, no tenim clar quant és, ni si és car o barat, però li paguem i punto. Més tard ho calculem i veiem que són 29 € i descobrim que ens ha cobrat el doble del que val, però què hi farem... és la novatada.

I EL MÉS IMPORTANT... QUE JA HI SOM!!!