Va començar tot ja fa molt de temps com un somni en el que t'atreveixes a creure i desde llavors no hem pogut deixar de pensar-hi. Degut a la crisi del nostre estimat país, ja fa un parell d'anys que els mesos de setembre, octubre i novembre són molt fluixos, l'excusa perfecte per prendre una determinació i marxar. Això i altres factors com el desamor i l'atur han fet que puguem ser tres en aquest viatge de benestar i surf.
Hem començat a buscar els bitllets d'avió i han sortit molts alts i baixos, quan un t'agrada no té les taxes incloses o resulta que al finalitzar la compra no es pot, etc...
Hem començat a buscar els bitllets d'avió i han sortit molts alts i baixos, quan un t'agrada no té les taxes incloses o resulta que al finalitzar la compra no es pot, etc...
Quan finalment semblava que ja ho teníem, resulta que necessitàvem una visa per poder pagar amb un saldo de crèdit diari superior als 3000 €, una cosa normal per gent humil com nosaltres. Hem hagut de fer una ampliació de la targeta i sembla que per fi ja ho tenim tot. Comprem uns bitllets economy class "com no podia ser d'altre manera" de dos escales Barcelona-Qatar, Qatar-Singapur, Singapur- Denpasar (Bali)i ara sí que comença a ser real el viatge esperat "potser si que al final marxarem i tot". Ens arriba la confirmació del bitllet amb les dades del vol... "és definitiu, ja ho tenim fet".
Ara hem de posar la documentació en regla, ja que al que no li falta el DNI li falta el passaport, i ens en anem a Granollers a fer els tràmits. Per poder fer-ho sense haver demanat hora, has de ser allà molt d'hora pel matí així que quedem a dos quarts de set per anar-hi. A l’arribar hi ha una cua quilomètrica i quan ens toca només hi ha números pel passaport "vaja tela!". Només jo me’l puc fer perquè tinc el DNI en vigor prò decidim esperar-nos tots perquè almenys un ho pugui fer. Mentre el Gerard es fuma un cigarret amb el policia de l'oficina de tràmit, ens assabentem que cap allà les 11 h, si van bé de temps, treuen uns quants números més, "aquesta és la nostra, pensem!" per no haver de tornar un altre dia a les 4 h de la matinada. Finalment parlant amb el policia, ens els aconsegueix i tot i perdent un matí sencer finalment sortim tots documentats fins les celles.
Per fi només queden els visats, descarreguem els impresos i en ells ens demanen requisits com tenir l'allotjament per les tres primeres nits i copies dels bitllets. Comencem a buscar hostals o el que sigui, sempre i quan compleixin la mateixa norma " que siguin econòmics".
Ja sabíem que el temps màxim del visat era de 60 dies i pensàvem demanar una prorroga allà, però no sabíem que hauríem d'enviar copies dels bitllets. Ara tenim dubtes de si ens els donaran, ja que el temps entre l’anada i la tornada és de 80 dies, superior al temps permès.
Els enviem a Madrid i passades dues setmanes i després d’uns dies d’incertesa, per fi arriben amb un OK "buufff.. que bé”, sembla que la cosa marxa "al final marxarem i tot".
Ja sabíem que el temps màxim del visat era de 60 dies i pensàvem demanar una prorroga allà, però no sabíem que hauríem d'enviar copies dels bitllets. Ara tenim dubtes de si ens els donaran, ja que el temps entre l’anada i la tornada és de 80 dies, superior al temps permès.
Els enviem a Madrid i passades dues setmanes i després d’uns dies d’incertesa, per fi arriben amb un OK "buufff.. que bé”, sembla que la cosa marxa "al final marxarem i tot".
Quan ja pensàvem que estava tot encara ens faltaven dues coses, les vacunes per viatjar i el carnet internacional de conduir, però per sort en les vacunes ja hi havíem pensat feia dies i teníem hora a la av/ Drassanes a Barcelona. L'únic inconvenient és que ens hem confós entre uns i altres i hi hem anat dos dies abans, però almenys el primer dia hem tramitat el carnet internacional a la campana i les vacunes han estat un vist i no vist.
Ara sí, al final sí, encara que això també forma part del viatge, ja ho tenim tot, ALELUIA!!!!
Doncs res, després de tota l’odissea només falten 24h i els nervis comencen a estar presents, no sabem què ens trobarem ni com aniran les coses allà però nosaltres anem a disfrutar i a emmotllar-nos al que faci falta. Encara que ja vam fer un viatge a l'Argentina, aquest creiem serà molt diferent per la distància cultural tan forta que hi ha "és Àsia!".
Aquesta tarda hem fet una mica de carnada per despedir-nos, si et pots despedir d'algú que tornaràs a veure aviat! Ha estat un èxit, hem vist les pel·lícules de la festa major i ens han fet un regalet, una brúixola i una fotografia a tamany petit de tothom amb una nota que diu: perquè trobeu el camí cap a casa. Ha estat molt bé i ara ja sí, a acabar de perfilar la maleta que demà marxem "Gasssss".
És el dia, avui agafem l'avió, fins ara no hi hem pensat però jo ara ja tinc una mica d'anhel d’estar amb la Mariona, sembla que es farà etern, però això només és una petita pedra en el camí llarg que ens queda per recórrer junts.
Hem quedat a les 12h, el vol és a les 4 però ja se sap, a l’aeroport s’hi ha d’anar amb temps. Els pares i la germana del Joel l'acompanyen i van amb un cotxe, i el Gerard, la Gina, la Mariona i jo amb un altre, ja arribem a l'aeroport "yeaah!!". Mentre embarquem les maletes, de sobte apareix la meva mare, cosa que em fa molta il·lusió ja que per a mi és molt important "la millor". En Juli ja veu que no podrà venir, que ningú s'ha deixat el passaport "em sap greu per ell jajaja". I comentem.. "no, si al final marxarem i tot!!"
Hem quedat a les 12h, el vol és a les 4 però ja se sap, a l’aeroport s’hi ha d’anar amb temps. Els pares i la germana del Joel l'acompanyen i van amb un cotxe, i el Gerard, la Gina, la Mariona i jo amb un altre, ja arribem a l'aeroport "yeaah!!". Mentre embarquem les maletes, de sobte apareix la meva mare, cosa que em fa molta il·lusió ja que per a mi és molt important "la millor". En Juli ja veu que no podrà venir, que ningú s'ha deixat el passaport "em sap greu per ell jajaja". I comentem.. "no, si al final marxarem i tot!!"
Ara ja ens despedim d'ells amb il·lusió i un petit regust amarg ja que són persones a les que ens apreciem molt i estarem un temps sense veure. Procedim a passar els controls policials, ara sí, ja estem sols i comença el nostre viatge.
Ja estem a l'avió, un vol de Qatar airways, és el vol QR68 i anem a la fila 42 al centre. El trajecte és Barcelona - Doha (Qatar) i estem flipant perquè s’hi vas de luxe, tens tele individual amb un munt de pel·lícules per a triar, videojocs, música i tot tipus de entreteniments!!!
Ens han donat mantes i unes bosses on hi vénen tot d’utensilis així com: uns taps per les orelles, un antifaç, uns mitjons i el més important, un raspall de dents, "la higiene és el primer". Ara ens han donat de menjar, la veritat és que era una mica pudent i ben bé no saps el que és, però com no, en Joel s’ho ha fotut tot! és una màquina, mai deixa una engruna al plat encara que sigui un pèl forçat. Abans ja havien passat varies vegades oferint begudes i estava clar, hem hagut de fer unes birres i uns whiskys com no podia ser d'altra manera!!!
Agafem ja l'altre vol, ha estat fàcil trobar la porta, està tot molt ben senyalitzat, és el QR638 i som a la fila 17, és perfecte encara és una mika més modern. Ens queden unes 7h fins a Singapur on només parem 1,5 h per repostar i prou, xerrem, comentem i també veiem unes pelis, com per exemple Fast Furious 5, està guapa, és una mica flipada però molt distreta. Ara ja li estem agafant el gustet a això dels avions.
El Gerard comenta que no és tan dur com li havien dit, "que això ho digui ell és senyal de que anem bé". Ja hem aterrat a Singapur i per la nostra sorpresa ens fan baixar de l'avió, però és per netejar-lo per dins "li fa falta després de 7 h i uns quants àpats ...". Doncs res, ja som a l'aeroport i flipem amb lo modern i guapo que és, inclús sembla una mica futurista.
Ara ja sí, l'últim vol cap a Bali, pugem de nou al boing i al pujar, per sort per a nosaltres, queden lliures 3 seients a primera fila "més ample i al costat de la finestra,". El Gerard fa mans i mànigues per poder-hi anar". La veritat és que val la pena, veiem petites illes molt guais que ja ens fan pensar en Bali i en les seves platges.
Ja estem aterrant "com mola", ara baixem i trepitgem per fi terra balinesa "ARA SI, JA SOM A BALI".
Comprovem, aviam si hi són totes les maletes... surt la meva i la del Jou però la del Gerard no, passen uns minuts i no surt. Ell ja es comença a posar nerviós, però de sobte apareix i tot va perfecte, li canvia la cara de cop. Tirem endavant i arribem a un control policial amb gossos, els nervis ens afloren encara que no hi tinguem cap motiu "però ja sabeu de què parlo", no tenim problema, ens deixen passar, ara hem de canviar euros per rupies, la moneda d’aquí, és un caos, hi ha 50 oficines diferents i totes estan plenes de balinesos cridant perquè els hi canviïs en ells.
Sortim a fora i és el mateix, tot de taxistes cridant-te perquè vagis amb ells, agafem un qualsevol i li diem si ens pot dur a Canggu, a l’hotel Villa Serenity, on ens allotjarem les primeres nits. Diu que cap problema i fem camí cap allà... A l’arribar ens diu que són 350.000 rupies, no tenim clar quant és, ni si és car o barat, però li paguem i punto. Més tard ho calculem i veiem que són 29 € i descobrim que ens ha cobrat el doble del que val, però què hi farem... és la novatada.I EL MÉS IMPORTANT... QUE JA HI SOM!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario